Penses, el cor et somia
el crepuscle matinal,
i el tors nu que t’acollia
fressat de natura teva.
Tebi el perfum encara
de corol·la oscil·lant,
trèmula flor valvada,
vasta increïblement.
Trenes records de llavis ardents
que ressegueixen pell confusa,
fruita xopa que mossego insolent
i es torna a cloure intacta.
1 comentari:
Potser sí que
tot és un somni
i només desperto
a la teva natura...
I en l'ofec
el teu perfum
ple de vida...
En els llavis profunds
hi ha la font
de totes les sets...
Salut.
onatge
Publica un comentari a l'entrada