divendres, 29 de gener de 2010

Nu


Penses, el cor et somia

el crepuscle matinal,

i el tors nu que t’acollia

fressat de natura teva.



Tebi el perfum encara

de corol·la oscil·lant,

trèmula flor valvada,

vasta increïblement.




Trenes records de llavis ardents

que ressegueixen pell confusa,

fruita xopa que mossego insolent

i es torna a cloure intacta.






1 comentari:

onatge ha dit...

Potser sí que
tot és un somni
i només desperto
a la teva natura...

I en l'ofec
el teu perfum
ple de vida...

En els llavis profunds
hi ha la font
de totes les sets...

Salut.
onatge