dijous, 30 de setembre del 2010

Ajudem en Pau













Ajudem en PAU

GRÀCIES

diumenge, 26 de setembre del 2010

Fred


FRED

Crepiten els records
i les hores escorxen
contrapunts de miratges.
A les palpentes, miro
de retrobar amb esforç
interfícies de pells
tenses: massa sovint
només hi ha erupcions
en els límits del fred.


Del meu poemari "Al costat dels xiprers que mai no ens faran ombra", ed. Òmicron 2008

dijous, 16 de setembre del 2010

LA PRESENTACIÓ A SANT PERE DE RIUDEBITLLES


Hola amics poetes i blocaires!

Ahir va ser un dia molt especial en el qual ens vam reunir set participants del llibre i vam tornar a disfrutar del fet de compartir uns moments regats de poesia. El lloc escollit fou la biblioteca Mª Àngels Torrents del meu poble de naixement, Sant Pere de Riudebitlles, escenari immillorable per fer realitat un somni, un primer libre, una presentació envoltada de bons amics i amigues.

Vull donar les gràcies a tots sis que em vau acompanyar fent un llarg viatge des de les vostres llars, agrair als que tot i tenir ganes de venir per les seves circumstàncies personals no van poder fer-ho, gràcies a les lectores de la biblioteca que ens van voler acompanyar i participar del recital final (moltes gràcies a la Fina Carol! va ser la meva mestra de llar d'infants), gràcies al Jaume que ens va oferir aquest espai totalment remodelat, i finalment vull agrair el suport d'unes mares, amigues de l'Escola Estel que em van voler demostrar el seu suport fent acte de presència, gràcies Filo, Lali, Sònia i Teresa.

Vull brindar per tots vosaltres!!!

I tal com manen els cànons, o no, per als qui es van perdre tots els detalls afegiré la meva presentació que va obrir l'acte. Tot seguit podreu llegir el MIXT-POEMA POEMS&BLOGS que vam llegir entre tots, un poema teixit de fragments de poemes de tots els 33 poetes que participen al llibre, una mena d'experiment no assajat que a no ser per la interrupció del meu mòbil tan inoportú, va resultar d'allò més intens i divertit. El podreu sentir al Youtube.

I finalment la galeria de fotografies que vam fer per donar constància d'aquesta presentació que quedarà esgrafiada dins del meu cor per sempre més.

Una abraçada d'agraïment per a tots i a totes!!

PRESENTACIÓ LLIBRE POEMS&BLOGS

Bona tarda poetes, lectors, amics i companyes de Sant Pere,

Per a mi és un moment molt especial poder presentar avui aquest llibre de poemes a la biblioteca del meu poble ja que és una doble estrena, d’una banda fer la presentació i d’altra que sigui el meu primer llibre de poesies encara que compartit amb la resta de 32 poetes i poetesses que el componen. Diguem que és un somni fet realitat encara que sigui una frase gastada.

L’origen d’aquesta iniciativa es remunta a la primera trobada de poetes blocaires que vam fer l’any passat a Vilafranca en el marc del dia Mundial de la Poesia en la qual ens vam reunir i vam exposar la nostra experiència blocaire tot compartint les nostres poesies recitades. D’allà va sorgir la idea de fer aquest llibre conjunt, un recull de poetes que tenen blog a la xarxa i que escriuen en català ja sigui des de València, les illes, la franja de Ponent o la Catalunya Central. Hem pogut reunir 33 poetes catalans d’estils ben diversos, d’edats i professions que abasten tots els ventalls imaginables des de mestresses de casa fins a metges, passant per filòlegs, psicòlegs, biòlegs, geògrafs, enginyeres, administratives, infermeres, mestres, escriptors, poetes i empresaris, amb un currículum de publicació de llibres i d’altres de més novells essent aquest el primer recull, com és el meu cas.

Tot un gran ventall de possibilitats i de diferents mirades sobre la poesia, on les sensacions fetes de contrastos fan que la poesia es pugui experimentar des de totes les vessants: infantils, amoroses, reivindicatives, melangioses, infidels, rebels, estètiques, visuals, polítiques, mil·limetrades, acurades, lliures de regles, transgressores...unes poesies que tenen en comú la voluntat de despullar-se davant la mirada dels desconeguts que visiten la xarxa, una porta oberta al món d’entrada lliure no obligada, una zona de pas que permet quedar-se o avançar cap a nous confins, un espai on a la vegada es pot intercanviar opinions i sensacions entre el poeta i els lectors i molt sovint entre el poeta-lector-poeta tal com apuntava l’Anna Ruiz en la seva magistral presentació del nostre llibre, ja que no oblidem que ha estat aquesta relació virtual entre els poetes i poetesses que ha permès fer realitat la trobada real de l’any passat i que ha donat com a fruit l’edició impresa d’aquest llibre on hi trobareu una biografia de cadascú (entre breu i extensa segons la voluntat de cada poeta), una relació dels seus blogs poètics (ja que n’hi ha que en tenen més d’un) i uns quants poemes de mostra de cadascú per poder fer un petit tastet abans d’endinsar-se al petit univers particular.

Aquest llibre només vol ser un punt de partida per viatjar a través de nous móns imaginaris a la recerca de la intensitat i del plaer d’una lectura que us transportarà cap a una nova dimensió, la poesia.

Permeteu-me, doncs, fer una dissecció resumida dels autors del llibre, tenim: 17 dones i 16 homes, que la casualitat ha fet que hi hagués aquesta paritat.

Per grups d’edat tenim 5 nascuts als anys 80, 7 dels anys 70, 10 dels anys 60, 8 dels anys 50 i 3 dels anys 40, un grup ben divers com podeu veure.
Per zones geogràfiques: 2 (València), 1 (Vilafranca), 2 (Vilanova), 1 (Olot), 1 (Sant Llorenç d’Hortons), 1 (Sant Pere de Riudebitlles), 1 (Girona), 1 (Terol), 1 (Mallorca), 1 (Olesa de Montserrat), 1 (Saragossa), 1 (Lleó), 1 (Malgrat de Mar), 1 (Sant Feliu de Codines), 1 (Esparreguera), 1 (Cornudella de Montsant), 1 (Piera), 1 (Esplugues), 1 (Sabadell),1 (Terrassa), 1 (Armentera), 1 (Sant Joan de les Abadesses) i 9 (Barcelona). Per tant abasta tots els Països Catalans i d’altres limítrofes.

No faré una descripció detallada de cada poeta, doncs l’Anna Ruiz ja ho va fer de manera brillant a les dues presentacions de Vilafranca i Barcelona, per tant podreu llegir la seva presentació al nostre blog conjunt de poems&blogs l’enllaç del qual podreu trobar al punt de llibre de regal, però sí que nomenaré tots els seus noms:
Alegriadelahuerta, Isabel Barriel, Sílvia Bel, Santi Borrell, Teresa Bosch, Violant de Bru, Lluís Calvo, Tomàs Camacho, David Caño, Antoni Casals i Pascual, Júlia Costa, Carlos Danoz, Sandra Domínguez Roig, Glòria Fandos, Carme Figueras Vila, Ricard Garcia, Anna Hernández-Turné, Montse G. Juárez, David Madueño Sentís, Montserrat Marcer, Cèlia Marcos, Ricard Mirabete i Yscla, Marta Pérez i Sierra, Emma Piqué, Jaume C. Pons Alorda, Francesc Puigcarbó, Joanot Quartera Virlot, Josepa Ribera Vallès, Rosa Roig, Lluís Subirana, Jesús M. Tibau, Joan Ubach i Carles Vall.

Teniu davant 33 poetes que alcen les seves veus per fer d’aquest món un món més ric i divers, ple de passions i desventures, de llàgrimes de tristor i de felicitat, LA VIDA en una sola paraula, LA VIDA FETA VERS, EL VERS QUE ESDEVÉ VIDA. Gaudiu-ne doncs d’aquest regal, d’aquest llibre i de la poesia en general.
Moltes gràcies a tots!

Violant de Bru, 15 de setembre del 2010

MIXT POEMA POEMS&BLOGS

.
La llum que pot contenir una mirada,
l’instant de felicitat que ens recorda un sabor,
l’olor d’ametlles d’un cos net,
la carnositat dels silencis i els secrets que contenen
les paraules que els emmarquen,
una mà que ens acull les ferides,
la companyia que ens fem...
Tota la resta és mentida. (Ricard Garcia)

La jove que vas ser,
i la vella que et,
té en els ulls la constància
d’una mateixa llum. (Tomàs Camacho)

La platja enyora brogit
mentre la llum del món
s’apaga
per amagar amors i nostàlgies. (Cèlia Marcos)

Ara mateix
la llum és tan perfecta
que tot (cel,
la mar, la gent, l’ocell)
fa olor de naufragi. (Teresa Bosch)

Després en aclarir-se el cel
en escampar les boires de cotó
el sol m’asseca i escalfa, la terra
fumeja en evaporar-se l’aigua
abandonada pel curt ruixat,
i jo respiro a fons. (Francesc Puigcarbó)

Nevarien pètals blancs dels cirerers
sobre els camps coberts de verd
i dels núvols caurien ruixats esbiaixats
als bancals florits de molts fruiters. (Isabel Barriel)

Bellament avances en l’inútil gest d’anar enlloc,
les onades.
arribar a port,
a la platja, fondre’s,
del tacte pervers de la mort,
fugir. (Jesús M. Tibau)

La meitat del que és la vida
m’ha fugit amb el passat.
L’altre mitja, feta a mida
d’un adulteri forçat,
resta ingènua ser induïda. (Joan Ubach)

Les nostres vides són cícliques.
Els ratolins no ens fan por.
Si cliques el mouse tindràs
entre el palmell i la taula
l’arrítmic batec del món. (Sílvia Bel)

Baixo ràpid per la vida
com fa el riu en la muntanya
i obrint pas vaig dia a dia
com ho fa en la terra l’aigua. (Carlos Danoz)

Com seria avui el crepuscle dels nostres dies?
Vares anar desapareixent en una fugida no reconeguda,
en l’esperança de trucades llunyanes
des de països coberts de neu i de remordiments. (David Caño)

Arriben els miracles.
Arriben les meravelles.

Arriben els somnis.
Arriben les realitats.

Arriba la bellesa
i finalment arribes TU. (Santi Borrell)

He trobat aquests ulls pendents de mi
i de les distàncies curtes, que entre nosaltres s’estan establint.

Pasteres obertes a un destí que pot començar demà.

Dels ulls: secret d’identitat indefinida.
Possible trobada de pàgines obertes a qualsevol futur. (Josepa Ribera Vallès)

Tinc els ulls clavats aquí amb puntes de cilici
el frec ullat d’un perfum d’arna
un segon s’esllenega al llarg i ample del primer dia
escolto un plujat de comes i punts. (Emma Piqué)

Voldria...
Mirar-te als ulls, cara a cara
sense buscar cap paraula;
no calen.
Que l’ànima enamorada
no necessita llenguatge. (Montserrat Marcer)

Hi ha els invisibles, immòbils
o rodolant pels carrers,
creuant-se amb la indigent mirada dels meus ulls. (Anna Hernández-Turné)

Ara, sortint de la fossa,
ressuscita amb parpelles assolellades:
ressuscito a l’altra banda del forat del cuc. (Alegriadelahuerta)

Penetrant el teu inconscient
sento els teus ovaris i m’enamoro d’ells.
Assegut a la falda de les meves pors,
m’adormo entre els coixins de les meves excuses. (Joanot Quartera Virlot)

En la pell sento la tristesa,
en l’ànima l’enyorança,
en el cor la teva abscència ...
En els ulls el teu amor. (Carme Figueras Vila)

Sóc la teva absència.
la pell s’ha organitzat dunes:
relligo dies d’arena,
on pinto el teu nom per fer-te mot. (Marta Sierra)

Qui espera, desespera.
I la gota de suor
rodola front avall,
enfosquint-se talment tinta. (David Madueño)

Hi ha paraules simples.
Senzilles.
Hi ha paraules de vida.
Hi ha paraules de mort.
Una mare li va dir a la filla que no era ningú.
Càstig i venjança. (Rosa Roig)

El temps s’atura, durant uns instants
manté una eternitat sempre somniada
en la fotografia d’un moment.
Sense cants dels ocells, sense paraules. (Júlia Costa)

Recollir tots els somnis,
entrar amb ells a l’ascensor
i pujar fins al pis més alt.
Obrir portes i finestres
i deixar-los volar
lliurement als quatre vents.
I esperar, pacientment,
Que algun d’ells,
Torni fet realitat. (Lluís Subirana)

Demà aquest fred
potser serà un record
al fons del pou
que aplega els nostres somnis
al racó dels silencis. (Antoni Casals i Pascual)

Mossego la lluna
engoliré la nit
així,
no podrà trair-me el somni. (Sandra Domínguez Roig)

Una paraula, una pausa per gaudir de la profunditat.
Hem resseguit camins de carro amb sensibilitat.
Hem unit el que ja estava unit.
Però a la nit l’hi ha sortit la lluna. (Carles Vall)

Quan la Lluna em somrigui,
i el Sol em desperti els sentits,
els meus ulls només em parlaran de tu. (Violant de Bru)

Com una estrella brillant
que il·lumina el firmament,
de riqueses poètiques i humanes
té plenes les mans i la ment
i de paraules li esclata el cor. (Glòria Fandos)

Remoure la pols dels marges
besar prenys de terra al palmell
deixar-se endur pels turons
de tots els matins. Sargir la clivella,
fer-se nit amb el dol. (Ricard Mirabete i Yscla)

L’univers
té el rostre
d’una tomba,
i misteri. (Jaume C. Pons Alorda)

Com una vinsa al rostre,
alaferit,
el cigne de la mort
torna a renéixer. (Lluís Calvo)

Miro pel retrovisor, ningú al darrere.
Davant, el temps per desplegar-se.

El camí porta cap d’altres contrades llunyanes,
abans de girar, l’infinit. (Montse G. Juárez)

15 de setembre del 2010, Sant Pere de Riudebitlles

Amagar-se , fugir

Vorejant emocions al capvespre
Quant la solitud m’envolta
I el silenci s’escampa….
La brisa acarona l’enyorança .

No aprofundeixo en l’ànima….
Trontolla , anònima , m’ignora ,
s'encongeix i s’amaga ,
Ara no…. Un altre dia .

Un gest que vol ser un somriure
Un pas que vol dir avançar ,
Una ensopegada que vol ser tornar a aixecar-se ,
Una abraçada que es estimar.

Dins la ment tortuosa , ofuscada ,
Nega , es revela , busca una escletxa .
Tornar a veure sortir el sol ,
Tornar a desitjar viure , encara que sigui sol .

dilluns, 13 de setembre del 2010

El coll es vincla


El coll es vincla
en la corba d’un gest.
Carícies crida.
Vol passar la tendresa,
la pell és el camí.
.

divendres, 10 de setembre del 2010

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE POEMS&BLOGS A SANT PERE DE RIUDEBITLLES




El proper dimecres dia 15 de setembre es farà una nova presentació del nostre llibre conjunt "Poems&blogs" al meu poble de naixement, Sant Pere de Riudebitlles a la Biblioteca Pública Maria Àngels Torrents a les 19:00.

Presentació breu a càrrec de Santi Borrell i Violant de Bru
Presentació individual dels presents
Lectura de poemes dels presents
Lectura conjunta d'un mixt-poema del llibre amb la participació del públic

Tots hi sou convidats!! En acabar es servirà una copa de cava!

Us espero a tots els que pugueu venir.
ASSISTENTS CONFIRMATS
- Antoni Casals i Pascual
- Sandra Domínguez
- Marta Pérez Sierra
- Josepa Ribera Vallès
- Santi Borrell
- Violant de Bru
- Carme Figueras

BLOG DE LA BIBLIOTECA MARIA ÀNGELS TORRENTS

NOTA IMPORTANT: No aparcar els cotxes a la plaça de l'Església ja que estan els carrers en obres. Fer-ho al Camí de Baix (hi ha un pàrquing en un descampat o al llarg del mateix carrer) o al voltant de la Plaça del Paper.

dilluns, 6 de setembre del 2010

D'estrelles, cels i ascensors

Falses estrelles,
cel d'ascensor

- - - - -

Cel fals,
estrelles d'ascensor.

- - - - -

Ascensor d'estrelles,
fals cel.

- - - - -

Fals ascensor,
estrelles del cel.

dissabte, 4 de setembre del 2010

Vicent Andrés Estellés

Quadern per a ningú

Vicent Andrés Estellés

I

em dius que no podràs venir com m'ho havies promès sense haver-t’ho

demanat jo,

i tractes de justificar-te

adduint les moltes ocupacions a què et veus obligada,

i jo bé que ho comprenc i que me'n faig càrrec,

com he comprés ben bé que a tots ens cal en vida

una lenta, cruel, intel∙ligent preparació

per a la immensa soledat darrera

i m'he sentit a casa avui com en un nínxol.

II

no m'has escrit

i t'escric aquestes línies que deixaré després oblidades en qualsevol calaix,

sense que mai no arriben a les teues mans,

aquelles mans petites i tan fàcilment adorables.

he pensat moltes voltes en tu.

he recordat els teus cabells negres i els teus ulls igualment negres,

la teua molt benigna sina,

com el teu pas lleuger i la graciosa petulància del teu cul.

m'hauria agradat, això no obstant, rebre unes línies teues.

però tu no et recordes de l'home vell que sóc

i de la meua necessitat de rebre unes línies teues

i de llegir-les

clandestinament

i després, ah després, cremar-les

com si fossen sarments.

t'evocaria en la petita flama

com fores, criatura.

un petit homenatge que em feia molt de goig.

III

aquesta és la darrera vegada que t'escric.

he mirat al carrer per veure si venies,

per veure si venia alguna carta teua.

sonava el vent entre les fulles.

molt tristament m'he assegut a veure en família la televisió.

IV

a vosaltres que un dia

potser

trobareu aquests papers i els llegireu amb una explicable avidesa,

no sabreu mai qui fou

aquella criatura de qui parle

amb qui parle.

us he donat els meus versos,

us he donat en certa mesura la meua vida.

mai no us donaré aquest nom.

V

des de fa quinze dies no t'he escrit ni una línia.

tenia una necessitat massa intensa de tu,

massa gana de tu.

ara sí, ara t'escric,

ara que no et desitge,

ara que no et necessite,

ara que puc parlar amb tu

com aquells dies que parlava amb tu.

tu mastegues el xiclet.

et reies.

em referies les teues coses, t'escoltava.

jo sentia el desig de deixar la meua mà damunt el teu genoll.

difícilment em contenia.

ho hauria pogut fer: no hauria passat res.

i tampoc ja no volia això.

em contenia i patia moltíssim,

després sortíem al carrer.

cridaves una amiga, la saludaves amb el braç en l'aire,

tot allò tot allò.

VI

molt m'hauria agradat

de ser el teu amant sol∙lícit,

estar el teu amant sol∙lícit

resseguint des del matí a la nit

els moviments del teu cor,

el petit indici d'un qualsevol caprici teu.

per més que siga mínimament,

d'aquesta teua torbadora intimitat,

aquest fil que em sosté agafat a la vida,

ets ja l'únic que em resta.

VII

no em moriré d'amor.

em moriré de qualsevol cosa.

però en el moment darrer,

amb els ulls ben oberts,

els ulls dels moribunds,

estrenyeré els llavis per no dir el teu nom.

el vull per a mi sol

per a tota la mort.

VIII

hauré estat a la teua vida

un episodi insignificant,

no hauré deixat en tu l'efímer senyal del jonc en l'aigua.

en tot cas, em recordaràs algun dia

en agafar un llibre meu,

en oir que parlen de mi.

ah, sí, jo el vaig conéixer .

i si de cas t'ho demanen, rescataràs de l'oblit alguns detalls, alguns fragments,

i continuareu bevent i parlant d'altres coses.

IX

l'has saludada sempre molt efusivament.

o bé discretament li has pres la cintura.

l'has mirada amb afecte paternal hi ha altra gent.

essencialment és per a tu una criatura.

em pense que he nascut per a estimarte

així.

podria ser el teu pare

si ens ateníem a més dades

però impensadament em va florir

un sentiment mortal d'amor.

de vegades em pense que ho has endevinar

i de vegades et recorde dèspota.

tremolós el meu cor de perdre el teu afecte,

potser he esdevingut indigne.

indigne i tot, t'estime.

surts esvelta i et veig amb els ulls complaguts.

entre el pare que podria ser i l'amant que mai no he de ser

deixa'm que et mire, deixa'm participar,

sis vegades tan sols li has besat les galtes.

X

passen els cels

però és el mateix cel que sempre passa.

als meus modestos versos sempre passa el mateix vers,

aquell que tracta d’evocar-te.

tu mai no ho sabràs.

XI

és millor que ens acomiadem

però és inútil el comiat.

no t'he vist.

no sé si t'he de veure.

probablement no et veuré mai.

no em fa cap falta.

et tinc com et volia en el teu moment precís,

el meu moment precís,

com et volia

per a mi sol.

XII

fou un amor

el reivindiques

al cap dels anys amb la veu trèmula

intentaries afegir

alguna cosa

desisteixes

evocaries un paisatge

però desisteixes, també.

fou un amor.

allò que vols

és deixar-ho

bel clar des del començament.

fou un amor.

estimes molt aquests papers.

t'estimes?



Ben nascut siguis Estellés

onatge