Pensant en Palinur

Aquesta son i aquest dolor que et vencen

potser siguin presagis absoluts

d’alguna malvestat.

¿Caurem d’ara endavant en el miratge

de construir un futur només basat

en els somnis dispersos que ens acosten

al retorn a una pàtria ja oblidada? 

poema del llibre (no publicat): No ploris per Creüsa, Enees

Cinc haikús del fred

1.
Assumiràs
el cansament, un fred
que arrela al vespre.


2.
El teu cos ert:
un arbre sense arrels,
furgant les ombres.



3.
 Del fred, l'esglai
lentament redibuixa
foscos miratges.


4.
Perds en la boira
l'origen i el misteri
del plor dels arbres.


5.
Fred, no paraules,
al desert del poema.
El llibre es tanca.

Fred

FRED

Crepiten els records
i les hores escorxen
contrapunts de miratges.
A les palpentes, miro
de retrobar amb esforç
interfícies de pells
tenses: massa sovint
només hi ha erupcions
en els límits del fred.

Del meu poemari "Al costat dels xiprers que mai no ens faran ombra", ed. Òmicron 2008

Un haikú nocturn

La nit arriba.

Al teu costat transiten

les ombres, tristes.

Llum

Hi ha el reclam de la llum,
el dia que es desperta en la incertesa dels ulls.
Imperceptible,
arrela un cansament, un fred
que no vol trencar el vespre,
un retorn a naufragis
dels que vas ser l'únic
supervivent: et tornes
a mirar i, llavors, només recomptes
evocacions i absències.

poema Llum, publicat a L'angoixa de la fulla abans de caure (2010, ed. Bubok)
la fotografia de la portada és pròpia