diumenge, 23 de gener de 2011

Pensant en Palinur


Aquesta son i aquest dolor que et vencen
potser siguin presagis absoluts
d’alguna malvestat.
¿Caurem d’ara endavant en el miratge
de construir un futur només basat
en els somnis dispersos que ens acosten
al retorn a una pàtria ja oblidada? 


poema del llibre (no publicat): No ploris per Creüsa, Enees

1 comentari:

onatge ha dit...

Et desitjo que el llibre vegi la llum molt aviat...
No sé si tenim una pàtria oblidada o robada, negada, estafa, repudiada, violada, ofegada, p..t.j..a, odiada, envejada, i politicament mal governada... Consti que el teu poema m'agrada, Ell no en té cap culpa...

Des del far.
onatge