Vaig conèixer el Santi durant una quinzena poètica mentre recitava els seus poemes, ja des d’aquell moment em va semblar una persona molt sensible i introvertida amb un gran potencial com un diamant en brut esperant el moment de mostrar el seu cristall. L’atzar va voler que tornéssim a coincidir i establíssim una amistat poètica en forma d’accions culturals com la primera trobada blocaire a Vilafranca i posteriorment l’edició del llibre conjunt “poems&blogs” que esperem que no sigui el darrer projecte conjunt.
I com que un esdeveniment sempre porta cap a un altre, ha fet que avui us presenti el seu primer llibre de poemes, el seu primer projecte individual que ha forjat en silenci, cada tarda, davant l’ordinador, davant d’una fulla en blanc, mentre deixava fluir els seus sentiments, cobejant-los d’amagat dins d’un calaix de sastre durant anys per poder veure la llum mostrant tota la seva gran esplendor. Un treball que mostra l’evolució dels sentiments que apareixen a l’adolescència fins a la maduresa, un pas del temps que segueix una línia horitzontal que oscil·la amb el biorritme del seu cor.
El Santi és un enamorat de la poesia, dels poetes, de les poetesses i de la vida però per sobre de tot és un enamorat de l’amor universal, aquell que neix d’un instant ple d’intensitat, d’aquell amor desconegut, aquell amor per descobrir, aquell amor evolucionat amb el pas del temps, d’aquell amor sense rostre, un sentiment posat sobre la partitura del seu cor, lliurant-se sense defallir, exprimint fins la darrera gota de sang, buidant tot el seu contingut per poder tornar a omplir-se de nou, d’una nova aroma, d’una nova geografia de la carn, un amor que creix amb el calendari, que muta, metamorfosa com una papallona per acabar descobrint que l’amor només té una història, l’amor. Què seria la vida sense l’amor? No seria vida, de fet no seria.
Les seves poesies viatgen a través de l’univers:
“L’amor és com el somni d’un nen
que entra dins del bosc i veu el mar”
“Potser va ser la primera llum
que va il·luminar l’univers”.
Viatja a través de l’horitzó:
“fa temps
que veig el teu cos penjat a l’horitzó
i tinc els ulls negres de tant dolor”
A través de la Lluna:
“Jo invento l’amor i busco foc.
La lluna il·lumina els meus ossos”.
A dins del mar:
“Tu tenies els ulls dins del mar
i jo m’ofegava sense el mar”.
A dins la música:
“Deixa que torni la música
i l’amor marqui la línia del temps.
Segur que veuràs el miracle.”
Seguint el camí:
“ens hem deixat coses pel camí
ens hem deixat paisatges i somnis
que encara brillen en un jardí”
La buidor:
“Jo també podria saltar al buit,
però jo no puc morir d’amor
si no m’ensenyés els teus ulls
i em dius, de veritat,
on estan els teus somnis”
Caure a la foscor:
"Per veure’t, m’he fet amic de la foscor.
Tu i jo només podem existir dins de la foscor.”
Viure la nit:
“sense tu
sóc com una barca
que crema a la nit”
Descobrir la pell:
“si t’estimo
és per inventar el temps
per veure la perfecció
dels ulls, de la teva pell”
La força del silenci;
“estic sol
i buido el meu cos
totes les nits
buido el meu cos
estic sol
i tot és silenci
el meu cos està fet de silenci”
“m’has deixat amb tot el silenci
i he estat a punt
de tallar un arbre
al mig del meu cor”
Final de trajecte, els ulls:
“hi ha paraules
que em buiden els ulls
perduts ulls”
“em pica el cor
la sang dels ulls
a poc a poc
m’arriba la mort”
Resum:
“jo t’estimo
jo t’estimava
jo t’estimava
i ballava amb la llum
jo t’estimo
jo t’estimava
jo tenia els dies a les mans”.
Per tant capbusseu-vos en aquest llibre i viatjareu directament cap a les artèries del seu cor on us farà reviure les vostres històries ja que sabreu reconèixer-vos en cada vers, en cada línia, en cada mot, en cada so i reviureu l’amor, l’amor que no coneix el temps.
Violant de Bru, 27 de gener del 2011 a Sant Pere de Riudebitlles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada