Telegrames eròtics 1: enyor

Dones línia

Enyor. Desig. Tendresa.

Dos llavis. Pell contra pell.

A frec de pell i d’alba.

Ens escapem.

Telegrames 1

Codi de barres. Manola Roig

1.Dolor. Pena. Sofriment. Per a tu i per a sempre. Respira

 2. Soroll que gemega. Moviment. Respiracions compartides. Arribem tard.

3. Camisa perduda. Mirada canviada. Edats infinites. Me’n vaig.

4. Somnis. Blanc i negre. Un final. Sé que no m’esperaràs.

5. Un silenci. Una espera. Una emoció. Sense paraules i amb les mirades.

Fred

FRED

Crepiten els records
i les hores escorxen
contrapunts de miratges.
A les palpentes, miro
de retrobar amb esforç
interfícies de pells
tenses: massa sovint
només hi ha erupcions
en els límits del fred.

Del meu poemari "Al costat dels xiprers que mai no ens faran ombra", ed. Òmicron 2008

Un haikú nocturn

La nit arriba.

Al teu costat transiten

les ombres, tristes.

LLIBRE D'ORACIONS DE JOAN GUASCH

Enguany n'he llegit uns quants de llibres que m'han encantat però avui us vull aconsellar un poeta, el Joan Guasch que, amb el seu Llibre d'oracions paganes, us transportarà al món tranquil de la quotidianitat fins arribar a la pròpia fi.

El Joan és un poeta diferent que encara ens pot sorprendre molt, aquest llibre només és l'inici d'un nom, d'un poeta, que no deixa indiferent.

Anit, t'esperava al barranc de l'esvoranc

on les hores cauen d'hivern,

a l'espai d'abandó

on cou la vida.

Àvida de temença

delerosa dels teus dits,

vaig clamar

llepar-te el vers

endolcint-me la polpa dels llavis

succionant l'amarg dels pits.

Sandra D.

Música i Poemes: poesia solidaria

El poeta Josep Anton Soldevila nos envía una invitación entrañable para asistir a la lectura de poemas en el acto de POESIA, MÚSICA I DANSA PER A GENGAPURAM. Esta actividad tiene como finalidad recoger fondos de ayuda para el mantenimiento de una escuela infantil en el sur de la India (Gengapuram)

Amics,
El proper dia 15 de febrer, dilluns, l’associació AJUTSI (Associació per l’ajuda al Sud de la Índia), celebrem una festa a la sala Luz de Gas de Barcelona, c/ Muntaner nº 244-246, en la qual hi participo llegint alguns del poemes que m’ha musicat en Josep Mª Martínez, qui els cantarà acompanyant-se del piano.
Com veureu en la invitació que acompanyo, el programa inclou música, dansa, poesia i fins i tot, com a fi de festa, un concert de jazz.
S’obriran les portes de la sala a partir de les 21 h. mentre que l’espectacle començarà sobre les 21:30 h. Es demana l’ajuda d’una contribució que podreu entregar a l’entrada (donatiu recomanat: 10 €.)
La recaptació es destinarà al manteniment d’una escola al Sud de la Índia.
Us espero; us ho passareu bé i és peruna bona causa.
Josep Anton.

P.S. No serà permesa l’entrada a menors de 18 anys

Presentació del llibre: He vist el futur en 4D, de David Caño

La fulla que tremola, d'Agustí Bartra. Edició Oriol González Tura

veure enllaç:

JoanDucros.net - Agustí Bartra - Corpus Literari

Página dedicada a Agustí Bartra, en lletrA, el espacio de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en castellà.

Escriptors.cat - Agustí Bartra

Pel camí del aigua, de Víctor Verdú per Òscar Rocabert

Ha aparegut, a "L'Actual" de Castellar del Vallès, una ressenya del llibre"Pel camí de l'aigua" de Víctor Verdú, poeta de Lleida. L'Òscar Rocabert ens envia l'enllaç al arxiu pdf de la revista.

I la natura em crida, per Òscar Rocabert

Aquest desembre em van regalar un llibre de poemes. Ara que són temps difícils per a la república, aquest tipus de regal sempre és agradable i adequat. El llibre es diu Pel camí de l’aigua, i l’ha publicat l’editorial Fonoll, de Juneda. Una cosa que m’ha sorprès d’aquest llibre és el fet que és el segon del seu autor, Víctor Verdú, que va publicar el seu primer llibre... el 1997! Han passat dotze anys entre el primer i el segon.
El seu primer llibre, que es deia Fur infern, estava ple de paisatges interiors, de visions interiors, i era bastant subjectiu. Quan veiem que han passat tants anys entre un llibre i l’altre, sospitem que l’autor ha decidit destil·lar i condensar al màxim els seus poemes i la seva poesia. El resultat ens ho confirma: Pel camí de l’aigua és un llibre condensat, ple i prenyat de poesia.
I d’altres coses. Aquest recull ens posa davant els ulls un poeta que és molts poetes alhora. Hi veiem un poeta visionari, tal com eren els poetes romàntics del segle XIX . Un poeta que se sent cridat a fer quelcom dedicat als altres, els seus contemporanis. Un profeta, a l’estil dels profetes que tant agradaven a Joan Brossa. També hi trobem un poeta civil. Un home que viu en societat, que no es reclou en la seva poesia, sinó que ens la presenta com la seva aportació a un grup més nombrós: tots nosaltres.
I queda clar que aquesta aportació la fa gustosament, perquè, si la seva poesia fos antipàtica, ja ho hauríem notat. En Víctor Verdú també és un poeta que vol restar dins la nissaga dels nostres poetes, els que escriuen en català. Els cita com a mestres, els reprocessa com a material poètic útil, i directament els utilitza per posar la seva pedra a l’edifici de la poesia catalana.
De fet, els fa servir per poder, ell mateix, servir un projecte comú. I si un poeta serveix per a alguna cosa, es mereix que el llegim, oi?Un altre poeta que trobem al llibre és el poeta de la terra, el del paisatge, que té en Jacint Verdaguer un predecessor ben il·lustre. Allò més valuós de Pel camí de l’aigua és el fet que el paisatge no és conceptual, sinó terrenal, d’ara i de sempre. En Verdú ens sentir olors, escoltar sorollets, veure tons de llum de diverses menes. En aquest home, tot hi conflueix i s’hi ajunta: la poesia catalana, el projecte nacional, la utilitat de la poesia, la terra, el paisatge, i tot allò que connecta el món personal amb el món mateix, el real. Aquest llibre flueix com l’aigua d’un riu, i al mateix temps ens permet que l’utilitzem com un camí amb certes garanties.
És prou d’agrair que un poeta sigui responsable, no us sembla?


http://www.castellarvalles.cat/files/166-115-revista/WEB-Actual_88.pdf pàg 11

http://www.barcelonareview.com/44/c_vv.htm