diumenge, 26 de setembre de 2010

Fred


FRED

Crepiten els records
i les hores escorxen
contrapunts de miratges.
A les palpentes, miro
de retrobar amb esforç
interfícies de pells
tenses: massa sovint
només hi ha erupcions
en els límits del fred.


Del meu poemari "Al costat dels xiprers que mai no ens faran ombra", ed. Òmicron 2008

2 comentaris:

Sandra D,Roig ha dit...

d'un gris trit, i una remor a pluja.
Un poema preciós.
La tristesa també es bella.
:)

Antoni Casals i Pascual ha dit...

És un poemari trist, perquè està escrit sota la influència de situacions tristes, però a la vegada, suposo que com en tota la poesia, buscant de manera permanent la bellesa.
Només que et sembli que s'hi acosta, ja em fa content.
Una abraçada.