Ombra de magnoli, arrels laberíntiques.
Refugi i temps,
Aigua de font
i veus escollides d’ocells refugiats.
I allí, a l’ombra del magnoli,
arrels, aigua, ocells i veus,
Refugi i temps,
Aigua de font
i veus escollides d’ocells refugiats.
I allí, a l’ombra del magnoli,
arrels, aigua, ocells i veus,
descansarem.
poema : rosa roig
dibuix: manola roig
1 comentari:
Descansarem a l'ombra
i potser mai no sortirem
del laberint de vida
i restarem errants
per les dreceres
de sentiments, al
capdavall potser
només serem epitafi...
Salut.
onatge
Publica un comentari a l'entrada