diumenge, 24 de gener de 2010

Porta pany i clau.


Porta, pany i clau
i la mà per donar
tomb a la clau?
Fum sense saber on hi ha el foc.
I les flames de les espelmes
que donen vida a la nit.
Sentiments de mal jeure.
Un mussol romàntic
regala la seva mirada.


Mar i barca, on són els rems?
El temps porta una faldilla llarga
amb un tall al mig
que s’allargassa en el temps,
però no arriba a seduir del tot,
com per assaborir el temps.
Dit això..., podríem continuar
sense pressa, sense pausa.


A la butxaca, temps,
i tot el que hem perdut
pel descosit de la vida.
A la sopa de lletres sempre
hi falta alguna lletra, algun accent,
als sentiments també, sempre
alguna mancança això és
el que deixa i fa viure.
Sempre hi ha uns llavis
que es queden impregnats
al cor i a l’eco de l’ànima.

onatge

1 comentari:

Violant de Bru ha dit...

Ai aquells llavis que vas estimar...
La meva filla l'altre dia em preguntava perquè la gent es fa petons...ai els llavis!!