Vida de vida.

Les il·lusions
ja no s’adormen
al bressol
tenen insomni
amb mi.

El cafè desvetlla
l’alba, les
primeres llums,
les primeres escombrades,
la llum a poc a poc
s’il·lumina de vida.

Les gavines es
pentinen, les barques
a la cruïlla de
tornar i marxar.

El poema ja
s’ha rentat la cara.
Ara resta net
i desvetllat.

Les flors es treuen
la camisa de dormir.
Llevat ja amb
dos peus a terra
i l’aire a la cara
sento que sóc
vida de vida...

onatge