Ajudem en PAU
GRÀCIES
BLOG DE LA BIBLIOTECA MARIA ÀNGELS TORRENTS
NOTA IMPORTANT: No aparcar els cotxes a la plaça de l'Església ja que estan els carrers en obres. Fer-ho al Camí de Baix (hi ha un pàrquing en un descampat o al llarg del mateix carrer) o al voltant de la Plaça del Paper.
Quadern per a ningú
Vicent Andrés Estellés
I
em dius que no podràs venir com m'ho havies promès sense haver-t’ho
demanat jo,
i tractes de justificar-te
adduint les moltes ocupacions a què et veus obligada,
i jo bé que ho comprenc i que me'n faig càrrec,
com he comprés ben bé que a tots ens cal en vida
una lenta, cruel, intel∙ligent preparació
per a la immensa soledat darrera
i m'he sentit a casa avui com en un nínxol.
II
no m'has escrit
i t'escric aquestes línies que deixaré després oblidades en qualsevol calaix,
sense que mai no arriben a les teues mans,
aquelles mans petites i tan fàcilment adorables.
he pensat moltes voltes en tu.
he recordat els teus cabells negres i els teus ulls igualment negres,
la teua molt benigna sina,
com el teu pas lleuger i la graciosa petulància del teu cul.
m'hauria agradat, això no obstant, rebre unes línies teues.
però tu no et recordes de l'home vell que sóc
i de la meua necessitat de rebre unes línies teues
i de llegir-les
clandestinament
i després, ah després, cremar-les
com si fossen sarments.
t'evocaria en la petita flama
com fores, criatura.
un petit homenatge que em feia molt de goig.
III
aquesta és la darrera vegada que t'escric.
he mirat al carrer per veure si venies,
per veure si venia alguna carta teua.
sonava el vent entre les fulles.
molt tristament m'he assegut a veure en família la televisió.
IV
a vosaltres que un dia
potser
trobareu aquests papers i els llegireu amb una explicable avidesa,
no sabreu mai qui fou
aquella criatura de qui parle
amb qui parle.
us he donat els meus versos,
us he donat en certa mesura la meua vida.
mai no us donaré aquest nom.
V
des de fa quinze dies no t'he escrit ni una línia.
tenia una necessitat massa intensa de tu,
massa gana de tu.
ara sí, ara t'escric,
ara que no et desitge,
ara que no et necessite,
ara que puc parlar amb tu
com aquells dies que parlava amb tu.
tu mastegues el xiclet.
et reies.
em referies les teues coses, t'escoltava.
jo sentia el desig de deixar la meua mà damunt el teu genoll.
difícilment em contenia.
ho hauria pogut fer: no hauria passat res.
i tampoc ja no volia això.
em contenia i patia moltíssim,
després sortíem al carrer.
cridaves una amiga, la saludaves amb el braç en l'aire,
tot allò tot allò.
VI
molt m'hauria agradat
de ser el teu amant sol∙lícit,
estar el teu amant sol∙lícit
resseguint des del matí a la nit
els moviments del teu cor,
el petit indici d'un qualsevol caprici teu.
per més que siga mínimament,
d'aquesta teua torbadora intimitat,
aquest fil que em sosté agafat a la vida,
ets ja l'únic que em resta.
VII
no em moriré d'amor.
em moriré de qualsevol cosa.
però en el moment darrer,
amb els ulls ben oberts,
els ulls dels moribunds,
estrenyeré els llavis per no dir el teu nom.
el vull per a mi sol
per a tota la mort.
VIII
hauré estat a la teua vida
un episodi insignificant,
no hauré deixat en tu l'efímer senyal del jonc en l'aigua.
en tot cas, em recordaràs algun dia
en agafar un llibre meu,
en oir que parlen de mi.
ah, sí, jo el vaig conéixer .
i si de cas t'ho demanen, rescataràs de l'oblit alguns detalls, alguns fragments,
i continuareu bevent i parlant d'altres coses.
IX
l'has saludada sempre molt efusivament.
o bé discretament li has pres la cintura.
l'has mirada amb afecte paternal ─hi ha altra gent.
essencialment és per a tu una criatura.
em pense que he nascut per a estimarte
així.
podria ser el teu pare
si ens ateníem a més dades
però impensadament em va florir
un sentiment mortal d'amor.
de vegades em pense que ho has endevinar
i de vegades et recorde dèspota.
tremolós el meu cor de perdre el teu afecte,
potser he esdevingut indigne.
indigne i tot, t'estime.
surts esvelta i et veig amb els ulls complaguts.
entre el pare que podria ser i l'amant que mai no he de ser
deixa'm que et mire, deixa'm participar,
sis vegades tan sols li has besat les galtes.
X
passen els cels
però és el mateix cel que sempre passa.
als meus modestos versos sempre passa el mateix vers,
aquell que tracta d’evocar-te.
tu mai no ho sabràs.
XI
és millor que ens acomiadem
però és inútil el comiat.
no t'he vist.
no sé si t'he de veure.
probablement no et veuré mai.
no em fa cap falta.
et tinc com et volia en el teu moment precís,
el meu moment precís,
com et volia
per a mi sol.
XII
fou un amor
el reivindiques
al cap dels anys amb la veu trèmula
intentaries afegir
alguna cosa
desisteixes
evocaries un paisatge
però desisteixes, també.
fou un amor.
allò que vols
és deixar-ho
bel clar des del començament.
fou un amor.
estimes molt aquests papers.
t'estimes?
Ben nascut siguis Estellés
onatge