Tremola el gel.

Tremola el gel.
Tebi frec del sol nu.
Matins d’hivern.

.
Jesús M. Tibau

Ebre daurat

Classes de pesca vora el riu daurat.

Pessiga l’aigua, la canya, i s’acotxa el sol .

.

Jesús M. Tibau

Em replego en la por que em facin mal

Em replego en la por que em facin mal,

m'amago del dolor del dolor.

Em sento nua.

.

Text de Jesús M. Tibau inspirat en una foto d'Anna Serrat.

Llèpol el risc

Llèpol el risc
que m’abracis tan fort.
M’enyores dolç.

.

Jesús M. Tibau

haikú de tardor 3 i 4

S’escurça el jorn,
tebi el vespre ens acull,
color de llavis.

Corriols i xàfecs.
Mirem al cel irats,
quan plou maldestre
.
Textos de Jesús M. Tibau

haikú de tardor 2

Cep del coster
ajagut de verema;

Priorat madur.

.

Text de Jesús M. Tibau inspirat en una imatge del blog de Laia Gomis

haikú de tardor 1

Trèmula fulla
cau del verd sense espant.
Tardor comença.

.

Text de Jesús M. Tibau

L'ombra allargassada s'ajau

Ma petitesa trenca la línia
entre l'arena i el sol.
L'ombra allargassada s'ajau
esclava de la llum.
.
Text de Jesús M. Tibau inspirat en una imatge extreta del blog L'Atzucac.

El coll es vincla

El coll es vincla
en la corba d’un gest.
Carícies crida.
Vol passar la tendresa,
la pell és el camí.

.

Fragment de A la barana dels teus dits.

D'estrelles, cels i ascensors

Falses estrelles,
cel d'ascensor

- - - - -

Cel fals,
estrelles d'ascensor.

- - - - -

Ascensor d'estrelles,
fals cel.

- - - - -

Fals ascensor,

estrelles del cel.

Jesús M. Tibau

Sensacions de la I Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar

Dissabte 20 de març, vaig participar a la I Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar que ha organitzat l'amic de lletres Tomàs Camacho.

Surto de Tortosa a les 09.30, enmig d'una melancòlica boira que no m'abandonarà fins a Alcanar, ni en tot el dia. A la ràdio donen la notícia que han confós uns bombers catalans amb uns terroristes bascos; sensacional, tota una metàfora de la nostra situació nacional. Em passo la sortida a Alcanar, en part a causa de la mala senyalització per les obres, i entro per uns instants al País Valencià. Només passar la ratlla imaginària i fictícia de la frontera, la carretera es torna d'un color rogenc (a causa de les obres, suposo, o és que volen remarcar de forma ben visible i traumàtica la divisió).

Em cargolo pels carrers antics del poble. Aparco. Camí de la flamant Biblioteca Trinitari Fabregat, on tindrà lloc l'acte, faig alguna foto que em servirà d'inspiració.

A la Biblioteca s'inicia el ritual: encaixades de mans, petons, refermar velles amistats de lletres, iniciar-ne de noves. M'agraden els rituals d'aquesta mena.

La Mostra ha estat tot un èxit, cal felicitar el Tomàs i a tota l'organització. Més de quaranta participacions, i llegirem els poemes avui a Alcanar, per aquest ordre: Jesús M. Tibau, Josep Igual, José Ángel Hernández Sánchez, Cèlia Marcos, Joan Guasch, Emigdi Subirats, Manuel Méndez, Maria-Josep Margalef, Glòria Fandos, Manuel Rivera Moral, Magda Guillén, Ramón García Mateos, Jordi Pijoan López, Alfredo Gavin Agustí, Ángel Granja Rodríguez i Tomàs Camacho Molina, a més d’un vídeo muntatge de les persones amb discapacitats del Centre Ocupacional i Llar Alcanar amb el suport de persones sense discapacitat reconeguda.

Trobareu més informació al blog de la Mostra, i en aquest enllaç podeu escoltar el poema que vaig escriure especialment per a l'ocasió. I més fotos a la següent galeria d'imatges.

Sóc el primer en llegir i em permeto un toc d'humor: per "error", recito la llista del súper que he de comprar a la tarda.

Dinar de germanor, molt bo, per cert, sobretot la paella.

Després, cansat dels tres dies d'actes que acumulo, renuncio a la vista guiada pel poble i me'n torno cap a Tortosa (abans he de passar pel súper). Pel camí deixo el Josep Igual i senyora, i a la Maria-Josep Margalef, a la Ràpita i Amposta respectivament.

La millor poesia de la jornada? Sense dubte, les mostres de tendresa que he vist d'un dels poetes amb son fill.

I com sol ser habitual en aquests casos, m'he desvirtualitzat amb una amiga blocaire.

Jesús M. Tibau

S'ajup la fulla de figuera borda

S'ajup

la fulla de figuera borda

esclava ja del riure del sol

que esquitxa seductor el pas de l'aigua.

.

Per Jesús M. Tibau

Desdibuixa el paisatge, la boira,

Desdibuixa el paisatge, la boira,
punt i apart de la llum que tímida es fon.
S'ajorna l'implacable adoració al sol;
i ens acarona l'aigua.

Inert al desig

Inert al desig
defuig tota esperança.
El caliu se'n va,
s'apaga la brasa
mirada enllà.
.
Jesús M. Tibau

Gràcies a Ralf Pascual per la imatge

Que s'esperi un moment,

Que s'esperi un moment,
l'avarícia de tants besos que li dec.
Mirar-la com dorm vull ara
i endur-me-la en el record.
.

Jesús M. Tibau
Versos inspirats pel dibuix de Montse Batalla.

Versant amb Una sortida digna

Una de les iniciatives de més èxit que vaig tenir l'any passat i que es va compartir amb més il·lusió fou l'edició del llibre Totes les baranes dels teus dits. Per tant, enguany hi torno i aprofito l'aparador d'aquest blog per a convidar-vos a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.
O sigui que poseu-vos a la feina, i envieu-me els versos abans del 14 de febrer (trobareu el meu correu al perfil del meu blog Tens un racó dalt del món). Evidentment, si teniu un blog, us proposo que difongueu la idea i que hi aneu penjant els poemes.
El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que m'ha cedit com a títol del meu recull de contes i de l'altre blog.
Jesús M. Tibau

Fora de mi

Fora de mi,
ni el temps ni l'espai no s'aturen.
Palpo amb desig i certes dosis de pànic
el fred del vidre que m'allunya.

.

Jesús M. Tibau
.
Inspirat en un ail·lustració de Jordi Solano.

Quan m’inclino a veure els anys viscuts

Quan m’inclino a veure els anys viscuts
trobo petons a les claus del pany,
riures de confeti a les frontisses,
pessics de tendresa als instants amargs
i a les tovalles, molles de pa tou.

.

Fragment de A la barana dels teus dits.