Vaig conèixer el Santi durant una quinzena poètica mentre recitava els seus poemes, ja des d’aquell moment em va semblar una persona molt sensible i introvertida amb un gran potencial com un diamant en brut esperant el moment de mostrar el seu cristall. L’atzar va voler que tornéssim a coincidir i establíssim una amistat poètica en forma d’accions culturals com la primera trobada blocaire a Vilafranca i posteriorment l’edició del llibre conjunt “poems&blogs” que esperem que no sigui el darrer projecte conjunt.
I com que un esdeveniment sempre porta cap a un altre, ha fet que avui us presenti el seu primer llibre de poemes, el seu primer projecte individual que ha forjat en silenci, cada tarda, davant l’ordinador, davant d’una fulla en blanc, mentre deixava fluir els seus sentiments, cobejant-los d’amagat dins d’un calaix de sastre durant anys per poder veure la llum mostrant tota la seva gran esplendor. Un treball que mostra l’evolució dels sentiments que apareixen a l’adolescència fins a la maduresa, un pas del temps que segueix una línia horitzontal que oscil·la amb el biorritme del seu cor.
El Santi és un enamorat de la poesia, dels poetes, de les poetesses i de la vida però per sobre de tot és un enamorat de l’amor universal, aquell que neix d’un instant ple d’intensitat, d’aquell amor desconegut, aquell amor per descobrir, aquell amor evolucionat amb el pas del temps, d’aquell amor sense rostre, un sentiment posat sobre la partitura del seu cor, lliurant-se sense defallir, exprimint fins la darrera gota de sang, buidant tot el seu contingut per poder tornar a omplir-se de nou, d’una nova aroma, d’una nova geografia de la carn, un amor que creix amb el calendari, que muta, metamorfosa com una papallona per acabar descobrint que l’amor només té una història, l’amor. Què seria la vida sense l’amor? No seria vida, de fet no seria.
Les seves poesies viatgen a través de l’univers:
“L’amor és com el somni d’un nen
que entra dins del bosc i veu el mar”
“Potser va ser la primera llum
que va il·luminar l’univers”.
Viatja a través de l’horitzó:
“fa temps
que veig el teu cos penjat a l’horitzó
i tinc els ulls negres de tant dolor”
A través de la Lluna:
“Jo invento l’amor i busco foc.
La lluna il·lumina els meus ossos”.
A dins del mar:
“Tu tenies els ulls dins del mar
i jo m’ofegava sense el mar”.
A dins la música:
“Deixa que torni la música
i l’amor marqui la línia del temps.
Segur que veuràs el miracle.”
Seguint el camí:
“ens hem deixat coses pel camí
ens hem deixat paisatges i somnis
que encara brillen en un jardí”
La buidor:
“Jo també podria saltar al buit,
però jo no puc morir d’amor
si no m’ensenyés els teus ulls
i em dius, de veritat,
on estan els teus somnis”
Caure a la foscor:
"Per veure’t, m’he fet amic de la foscor.
Tu i jo només podem existir dins de la foscor.”
Viure la nit:
“sense tu
sóc com una barca
que crema a la nit”
Descobrir la pell:
“si t’estimo
és per inventar el temps
per veure la perfecció
dels ulls, de la teva pell”
La força del silenci;
“estic sol
i buido el meu cos
totes les nits
buido el meu cos
estic sol
i tot és silenci
el meu cos està fet de silenci”
“m’has deixat amb tot el silenci
i he estat a punt
de tallar un arbre
al mig del meu cor”
Final de trajecte, els ulls:
“hi ha paraules
que em buiden els ulls
perduts ulls”
“em pica el cor
la sang dels ulls
a poc a poc
m’arriba la mort”
Resum:
“jo t’estimo
jo t’estimava
jo t’estimava
i ballava amb la llum
jo t’estimo
jo t’estimava
jo tenia els dies a les mans”.
Per tant capbusseu-vos en aquest llibre i viatjareu directament cap a les artèries del seu cor on us farà reviure les vostres històries ja que sabreu reconèixer-vos en cada vers, en cada línia, en cada mot, en cada so i reviureu l’amor, l’amor que no coneix el temps.
Violant de Bru, 27 de gener del 2011 a Sant Pere de Riudebitlles
divendres, 28 de gener del 2011
diumenge, 23 de gener del 2011
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ELS DIES A LES MANS" A SANT PERE DE RIUDEBITLLES
Hola poetes i amants de la poesia,
Aquest dijous dia 27 de gener teniu una cita obligada a la Biblioteca Mª Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles ja que presentaré el primer llibre de poemes d'en Santi Borrell "Els dies a les mans" a les 19:30.
No hi falteu!
Serà una vetllada entranyable plena de poesia amorosa que us robarà el cor.
Violant de Bru
Pensant en Palinur
Aquesta son i aquest dolor que et vencen
potser siguin presagis absoluts
d’alguna malvestat.
¿Caurem d’ara endavant en el miratge
de construir un futur només basat
en els somnis dispersos que ens acosten
al retorn a una pàtria ja oblidada?
poema del llibre (no publicat): No ploris per Creüsa, Enees
dilluns, 17 de gener del 2011
A la flama del far...
Avui sóc
una ombra
gràcies a la
teva llum.
Sóc una fulla
gràcies al
teu arbre.
Sóc un oblit
perquè al teu eco
només hi
ressona silenci.
I sóc pedra
amb les pedres
del camí.
I sóc ocell
a la flama del far.
onatge
Relats en Catalàdijous, 13 de gener del 2011
Telegrames eròtics 1: enyor
 |
| Dones línia |
Enyor. Desig. Tendresa.
Dos llavis. Pell contra pell.
A frec de pell i d’alba.
Ens escapem.
dimarts, 11 de gener del 2011
dissabte, 8 de gener del 2011
El temps
Foc que sura a flor de pell,
el cor batega desbocat
per camins marcats....de vell ,
quasi ajupit , arronsat...cap clot
el temps passa i no s'adona,
quantes creuades l'ha mort ?
quantes vegades ha plorat ?
el temps passa i no perdona...
no hi han passes enrere...
no cal pensar el que no ha fet...
....el temps passa i s'acaba..
no ploris pel que no has dit
no marxis sense sentir....
no fugis ... res del que està fet canviarà
..... mira al davant i camina ...
pas rera pas atansaràs...
el vell desig
quasi ajupit....el temps passa i no perdona....
dimarts, 4 de gener del 2011
diumenge, 2 de gener del 2011
Roser Amills Bibiloni
Llegint el llibre, Morbo de la Roser Amills,
me sentit
per camins de vida
humits de passió,
per paisatges
de tendresa...
onatge
Donat que no m’interessa el morbo polític, ni el morbo de les estadístiques..., ni el religiós. Aquest Morbo és net, clar, profund... No té efectes secundaris, però sí de primaris...
Fragment del poema Pecadores.
Unes dècades enrere jo no existia
i en altres tantes ja no existiré
i així i tot, per si de cas, la mare m’ha explicat
que quan vaig néixer el Codi Penal prohibia
escriure i llegir sexe,
tenir sexe,
pensar sexe,
voler ser més i més sexe.
Roser Amills Bibiloni
onatge
dissabte, 1 de gener del 2011
Batec i destí...
Aquesta nit quan s’adormin dotze flames i se n’encenguin dotze de noves, tingues-les sempre enceses però no vulguis cremar-les totes alhora...
Tingues sempre un somriure i llàgrimes per quan calgui.
Estima al marge del que digui el calendari, del que et passi a diari, estima sempre.
Al jardí de les il·lusions, tu, també hi ets. Un dia fa sol, altres plou, fa vent. Abraça’t amb la rosada, sempre du vida.
A temps de lluna viu el teu temps interior. Escolta’t, parla amb tu. Gaudeix del silenci i de la bona companyia. Ets vida amb la vida. Ets batec i destí... Sega les males herbes. Als teus sembrats interiors sembra-hi sempre.
Estima i deixat estimar sense prejudicis. El veritable amor es compartir a dos sense la censura del cel ni la hipocresia humana... En la mútua nuesa és on hi ha la pell de la sinceritat, la carícia neta, la profunditat en l’entrega, l’abraçada; mare de tots els calius...
Quan treguis el calendari, el clau a la paret no és testimoni de res, el veritable calendari és el que queda a les teves venes, a la sang del teu cor, a les ninetes de la teva mirada, en els somnis d’ulls oberts, a la teva cambra de persona hi respires l’encens del foc de viure...
Quan traspassis l’any, una abraçada amb els presents, i una flama pels absents...
Brindo amb aigua de lluna. A la copa, la cançó dels teus llavis. A cada estel un poema, viatge pel cel de vida. No deixis per demà el caliu d’avui. No comptis els anys.
VIU-LOS!
onatge
Subscriure's a:
Missatges (Atom)