A la flama del far...

Avui sóc

una ombra

gràcies a la

teva llum.

Sóc una fulla

gràcies al

teu arbre.

Sóc un oblit

perquè al teu eco

només hi

ressona silenci.

I sóc pedra

amb les pedres

del camí.

I sóc ocell

a la flama del far.

onatge

Relats en Català

Batec i destí...

Aquesta nit quan s’adormin dotze flames i se n’encenguin dotze de noves, tingues-les sempre enceses però no vulguis cremar-les totes alhora...

Tingues sempre un somriure i llàgrimes per quan calgui.

Estima al marge del que digui el calendari, del que et passi a diari, estima sempre.

Al jardí de les il·lusions, tu, també hi ets. Un dia fa sol, altres plou, fa vent. Abraça’t amb la rosada, sempre du vida.

A temps de lluna viu el teu temps interior. Escolta’t, parla amb tu. Gaudeix del silenci i de la bona companyia. Ets vida amb la vida. Ets batec i destí... Sega les males herbes. Als teus sembrats interiors sembra-hi sempre.

Estima i deixat estimar sense prejudicis. El veritable amor es compartir a dos sense la censura del cel ni la hipocresia humana... En la mútua nuesa és on hi ha la pell de la sinceritat, la carícia neta, la profunditat en l’entrega, l’abraçada; mare de tots els calius...

Quan treguis el calendari, el clau a la paret no és testimoni de res, el veritable calendari és el que queda a les teves venes, a la sang del teu cor, a les ninetes de la teva mirada, en els somnis d’ulls oberts, a la teva cambra de persona hi respires l’encens del foc de viure...

Quan traspassis l’any, una abraçada amb els presents, i una flama pels absents...

Brindo amb aigua de lluna. A la copa, la cançó dels teus llavis. A cada estel un poema, viatge pel cel de vida. No deixis per demà el caliu d’avui. No comptis els anys.

VIU-LOS!

onatge

Jordi sant...

Sant Jordi

no va matar el drac,

encara treu foc,

està en nòmina...,

viatja en cotxe oficial,

té xofer i una secretària.

Parla molt i no diu res.

La seva flamarada

no la controla ningú.

Es fa dir: Senyor Drac.

Baveja estupidesa,

però tothom li fa

la gara-gara.

Treu foc pels queixals

i té molt mala flama.

Quina llàstima

que sant Jordi

no hagués mort el drac,

ara no estaríem

tan cremats...

Sempre mira

amb un somriure

estúpid, no té

cap cantó bo.

De drac i de senyor

se n’ha de venir

de mena, també

pots esdevenir

drac per oposicions

a dit...

Els dracs s’han

anat reproduint

per votacions

populars i democràtiques...

El drac

encara es viu.

Viu dins

de cadascú

que el deixa viure.

El drac treu

flames de masclisme.

Una gran part

de la societat

l’engreixa i l’aplaudeix,

i ell s’infla s’infla

fins que es podreix...

Però tot i així

sempre es reprodueix...

El drac només

és un covard

amb afany de poder

i més poder,

sempre hi ha

algú que el cobreix...

Avui el drac potser

et regalarà una rosa,

però amb espines de foc

amb pètals sense amor...

Però la meva rosa

duu pètals de profunditat

espines d’home,

rosada d’amor,

i la tendresa

de qui estima.

Diada de sant Jordi 2010

onatge

onatges.blogspot.com