dijous, 16 de setembre del 2010


Amagar-se , fugir

Vorejant emocions al capvespre
Quant la solitud m’envolta
I el silenci s’escampa….
La brisa acarona l’enyorança .

No aprofundeixo en l’ànima….
Trontolla , anònima , m’ignora ,
s'encongeix i s’amaga ,
Ara no…. Un altre dia .

Un gest que vol ser un somriure
Un pas que vol dir avançar ,
Una ensopegada que vol ser tornar a aixecar-se ,
Una abraçada que es estimar.

Dins la ment tortuosa , ofuscada ,
Nega , es revela , busca una escletxa .
Tornar a veure sortir el sol ,
Tornar a desitjar viure , encara que sigui sol .

2 comentaris:

onatge ha dit...

Sense títol, sense comentari...

El fruit del capvespre,
l'abraçada del silenci,
i l'enyorança que sempre
deixa penyora...


Des del far una abraçada.
onatge

Cabarrofi ha dit...

gracies Onatge, boniques paraules , penyores pagades .