Avui sóc
una ombra
gràcies a la
teva llum.
Sóc una fulla
gràcies al
teu arbre.
Sóc un oblit
perquè al teu eco
només hi
ressona silenci.
I sóc pedra
amb les pedres
del camí.
I sóc ocell
a la flama del far.
onatge
Relats en Catalàdilluns, 17 de gener del 2011
dijous, 13 de gener del 2011
Telegrames eròtics 1: enyor
 |
| Dones línia |
Enyor. Desig. Tendresa.
Dos llavis. Pell contra pell.
A frec de pell i d’alba.
Ens escapem.
dimarts, 11 de gener del 2011
dissabte, 8 de gener del 2011
El temps
Foc que sura a flor de pell,
el cor batega desbocat
per camins marcats....de vell ,
quasi ajupit , arronsat...cap clot
el temps passa i no s'adona,
quantes creuades l'ha mort ?
quantes vegades ha plorat ?
el temps passa i no perdona...
no hi han passes enrere...
no cal pensar el que no ha fet...
....el temps passa i s'acaba..
no ploris pel que no has dit
no marxis sense sentir....
no fugis ... res del que està fet canviarà
..... mira al davant i camina ...
pas rera pas atansaràs...
el vell desig
quasi ajupit....el temps passa i no perdona....
dimarts, 4 de gener del 2011
diumenge, 2 de gener del 2011
Roser Amills Bibiloni
Llegint el llibre, Morbo de la Roser Amills,
me sentit
per camins de vida
humits de passió,
per paisatges
de tendresa...
onatge
Donat que no m’interessa el morbo polític, ni el morbo de les estadístiques..., ni el religiós. Aquest Morbo és net, clar, profund... No té efectes secundaris, però sí de primaris...
Fragment del poema Pecadores.
Unes dècades enrere jo no existia
i en altres tantes ja no existiré
i així i tot, per si de cas, la mare m’ha explicat
que quan vaig néixer el Codi Penal prohibia
escriure i llegir sexe,
tenir sexe,
pensar sexe,
voler ser més i més sexe.
Roser Amills Bibiloni
onatge
dissabte, 1 de gener del 2011
Batec i destí...
Aquesta nit quan s’adormin dotze flames i se n’encenguin dotze de noves, tingues-les sempre enceses però no vulguis cremar-les totes alhora...
Tingues sempre un somriure i llàgrimes per quan calgui.
Estima al marge del que digui el calendari, del que et passi a diari, estima sempre.
Al jardí de les il·lusions, tu, també hi ets. Un dia fa sol, altres plou, fa vent. Abraça’t amb la rosada, sempre du vida.
A temps de lluna viu el teu temps interior. Escolta’t, parla amb tu. Gaudeix del silenci i de la bona companyia. Ets vida amb la vida. Ets batec i destí... Sega les males herbes. Als teus sembrats interiors sembra-hi sempre.
Estima i deixat estimar sense prejudicis. El veritable amor es compartir a dos sense la censura del cel ni la hipocresia humana... En la mútua nuesa és on hi ha la pell de la sinceritat, la carícia neta, la profunditat en l’entrega, l’abraçada; mare de tots els calius...
Quan treguis el calendari, el clau a la paret no és testimoni de res, el veritable calendari és el que queda a les teves venes, a la sang del teu cor, a les ninetes de la teva mirada, en els somnis d’ulls oberts, a la teva cambra de persona hi respires l’encens del foc de viure...
Quan traspassis l’any, una abraçada amb els presents, i una flama pels absents...
Brindo amb aigua de lluna. A la copa, la cançó dels teus llavis. A cada estel un poema, viatge pel cel de vida. No deixis per demà el caliu d’avui. No comptis els anys.
VIU-LOS!
onatge
Subscriure's a:
Missatges (Atom)