25 Anys sense Espriu (1913-1985): mobilització a la catosfera

Del espai de Roser Caño Valls.

25 ANYS SENSE ESPRIU (1913-1985)

El 22 de febrer d'enguany es compliran 25 anys de la mort de
Salvador Espriu, poeta, narrador, dramaturg... La idea és fer un acte conjunt a la Catosfera, és a dir en aquesta data, tots els blocaires o bloguers de literatura que ja heu participat en homenatges catosfèrics ja podeu pensar un post de i sobre la figura o l'obra de l'escriptor de Santa Coloma de Farners.

Té una pàgina a l'AELC: on podreu trobar informació sobre la vida i la immensa trajectòria literària que ens va deixar.

Així doncs el dilluns 22 del febrer, de les 10 a les 13 hores, podreu anar penjant un text de o sobre Salvador Espriu. Si a més a més, al marge de la xarxa, sorgeixen idees o iniciatives per aquesta causa homenatgística me les podeu fer arribar a rcano3@xtec.cat i jo les aniré penjant al bloc/blog. Per exemple, algú coneix la ruta literària espriuana per Arenys de Mar?

Mobilització bloquista per Salvador Espriu. Vilaweb

Música i Poemes: poesia solidaria

El poeta Josep Anton Soldevila nos envía una invitación entrañable para asistir a la lectura de poemas en el acto de POESIA, MÚSICA I DANSA PER A GENGAPURAM. Esta actividad tiene como finalidad recoger fondos de ayuda para el mantenimiento de una escuela infantil en el sur de la India (Gengapuram)

Amics,
El proper dia 15 de febrer, dilluns, l’associació AJUTSI (Associació per l’ajuda al Sud de la Índia), celebrem una festa a la sala Luz de Gas de Barcelona, c/ Muntaner nº 244-246, en la qual hi participo llegint alguns del poemes que m’ha musicat en Josep Mª Martínez, qui els cantarà acompanyant-se del piano.
Com veureu en la invitació que acompanyo, el programa inclou música, dansa, poesia i fins i tot, com a fi de festa, un concert de jazz.
S’obriran les portes de la sala a partir de les 21 h. mentre que l’espectacle començarà sobre les 21:30 h. Es demana l’ajuda d’una contribució que podreu entregar a l’entrada (donatiu recomanat: 10 €.)
La recaptació es destinarà al manteniment d’una escola al Sud de la Índia.
Us espero; us ho passareu bé i és peruna bona causa.
Josep Anton.

P.S. No serà permesa l’entrada a menors de 18 anys

Poesia a Barcelona 2, 9, 16 i 23 febrer

Dimarts 2 de febrer, a les 21h.

Antic Teatre (C/ Verdaguer i Callís 12. Al costat del Palau de la Música)

Recital de Pau Riba, Josep Ramon Roig, Pere Sousa i Juan Crek.

http://www.myspace.com/juancrek

http://www.myspace.com/ongospace

http://www.myspace.com/improvisadors

http://www.myspace.com/ceresoles

http://www.myspace.com/olaftitep

http://www.myspace.com/olasdecrestablanca

Presentació del llibre: He vist el futur en 4D, de David Caño

Recital-presentació a El Masnou

Invitació rebuda de part de Gregorio Luri
Poetes de cos present (l'ànima d'un poeta mai no se sap exactament on pot parar):

José Ignacio García Seguer

Marc Romera

Andreu Galan

Dia: martes, 02 de febrero de 2010
Hora: 20:30 - 21:30
Lugar: Vins i Divins (El Masnou)

II Premi Mots Passants de Traducció Literària. GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives)

Ricard Ripoll Villanueva envió un mensaje a los miembros de/del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives).

--------------------
Asunto: II Premi Mots Passants de Traducció Literària

Des del Departament de Filologia Francesa de la Universitat Autònoma de Barcelona ens plau organitzar el II premi “Mots passants” de traducció literària de la llengua francesa cap al català/castellà. Volem prestigiar la llengua francesa, les literatures francòfones i la feina dels traductors atorgant un premi a la millor traducció feta de l’any anterior d’un llibre de literatura (novel·la, poesia, assaig...) en l’àmbit de la francofonia. El II premi es lliurarà el 17 de març de 2009 a la Universitat Autònoma de Barcelona. El jurat estarà format per personalitats prestigioses del món de la cultura.

L’any passat van guanyar els traductors següents :

Maria Verdaguer per la traducció de Tom est mort, de Marie Darrieussecq (En Tom és mort), ed. El Andén ;

i Mercedes Cebrián per la traducció de L’infra-ordinaire, de Georges Perec (Lo infraodinario) Ed. Impedimenta.

Podeu proposar títols per a la pre-selecció. Obres en llengua francesa, traduïdes en català o castellà i publicades l'any 2009.

Si us plau, doneu a conèixer aquest premi. Gràcies!

Enviar propostes a

ricard.ripoll@uab.cat

El GRES és un grup adscrit al Departament de Filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Organitza col·loquis internacionals sobre temàtiques i autors, catalans i francesos, marginals o marginalitzats per la Institució Literària. Els darrers col·loquis organitzats han estat sobre Lautréamont, Dupin. Seguiran Novarina, Artaud... Col·labora amb l'Arts Santa Mònica, el PEN català, l'AELC, la Fundació Palau i Fabre...

Le GRES est le Groupe de Recherches sur les Ecritures Subversives. Il appartient au Departement de Français de l'Université Autonome de Barcelone. Il organise régulièrement des colloques internationaux sur des thèmes et des écrivains considérés marginaux, illisibles, subversifs.. Le prochain colloque du GRES aura lieu à Barcelone en juin 2010: "Colloque International ARTAUD. La lettre en corps. Lectures de Suppôts et Suppliciations"

La fulla que tremola, d'Agustí Bartra. Edició Oriol González Tura

veure enllaç:

JoanDucros.net - Agustí Bartra - Corpus Literari

Página dedicada a Agustí Bartra, en lletrA, el espacio de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en castellà.

Escriptors.cat - Agustí Bartra

Pel camí del aigua, de Víctor Verdú per Òscar Rocabert

Ha aparegut, a "L'Actual" de Castellar del Vallès, una ressenya del llibre"Pel camí de l'aigua" de Víctor Verdú, poeta de Lleida. L'Òscar Rocabert ens envia l'enllaç al arxiu pdf de la revista.

I la natura em crida, per Òscar Rocabert

Aquest desembre em van regalar un llibre de poemes. Ara que són temps difícils per a la república, aquest tipus de regal sempre és agradable i adequat. El llibre es diu Pel camí de l’aigua, i l’ha publicat l’editorial Fonoll, de Juneda. Una cosa que m’ha sorprès d’aquest llibre és el fet que és el segon del seu autor, Víctor Verdú, que va publicar el seu primer llibre... el 1997! Han passat dotze anys entre el primer i el segon.
El seu primer llibre, que es deia Fur infern, estava ple de paisatges interiors, de visions interiors, i era bastant subjectiu. Quan veiem que han passat tants anys entre un llibre i l’altre, sospitem que l’autor ha decidit destil·lar i condensar al màxim els seus poemes i la seva poesia. El resultat ens ho confirma: Pel camí de l’aigua és un llibre condensat, ple i prenyat de poesia.
I d’altres coses. Aquest recull ens posa davant els ulls un poeta que és molts poetes alhora. Hi veiem un poeta visionari, tal com eren els poetes romàntics del segle XIX . Un poeta que se sent cridat a fer quelcom dedicat als altres, els seus contemporanis. Un profeta, a l’estil dels profetes que tant agradaven a Joan Brossa. També hi trobem un poeta civil. Un home que viu en societat, que no es reclou en la seva poesia, sinó que ens la presenta com la seva aportació a un grup més nombrós: tots nosaltres.
I queda clar que aquesta aportació la fa gustosament, perquè, si la seva poesia fos antipàtica, ja ho hauríem notat. En Víctor Verdú també és un poeta que vol restar dins la nissaga dels nostres poetes, els que escriuen en català. Els cita com a mestres, els reprocessa com a material poètic útil, i directament els utilitza per posar la seva pedra a l’edifici de la poesia catalana.
De fet, els fa servir per poder, ell mateix, servir un projecte comú. I si un poeta serveix per a alguna cosa, es mereix que el llegim, oi?Un altre poeta que trobem al llibre és el poeta de la terra, el del paisatge, que té en Jacint Verdaguer un predecessor ben il·lustre. Allò més valuós de Pel camí de l’aigua és el fet que el paisatge no és conceptual, sinó terrenal, d’ara i de sempre. En Verdú ens sentir olors, escoltar sorollets, veure tons de llum de diverses menes. En aquest home, tot hi conflueix i s’hi ajunta: la poesia catalana, el projecte nacional, la utilitat de la poesia, la terra, el paisatge, i tot allò que connecta el món personal amb el món mateix, el real. Aquest llibre flueix com l’aigua d’un riu, i al mateix temps ens permet que l’utilitzem com un camí amb certes garanties.
És prou d’agrair que un poeta sigui responsable, no us sembla?


http://www.castellarvalles.cat/files/166-115-revista/WEB-Actual_88.pdf pàg 11

http://www.barcelonareview.com/44/c_vv.htm