Ahir vam viure una jornada poètica als carrers de Vilafranca on la poesia va ser la protagonista inexcusable que va amanir una tarda solellada i multitudinària amb l'acompanyament de luxe dels Vinardells que ens oferiren un to festiu i engrescador a tots els participants i visitants.
Agrair a tots els poetes que van recitar, als alumnes de Sant Ramon que malgrat el petit malentès van poder llegir finalment poemes del Santi i la Laura, agrair a tota la gent que ens va acompanyar durant el trajecte, als mitjans de comunicació per fer-ne ressò, a l'Ajuntament de Vilafranca per la seva col·laboració i presència, als excel·lents grallers Vinardells i a l'acompanyament inesperant del repic de les campanes, els aplaudiments d'un gos, a la rauxa del casament davant l'Ajuntament, i un llarg etcètera de sons improvisats que van fer de la poesia una activitat qüotidiana i natural com la vida mateixa.
MOLTES GRÀCIES PER TOT!!!
ENS VEIEM A LA PROPERA POESÍADA!!
REPORTATGE FOTOGRÀFIC
diumenge, 27 de maig del 2012
divendres, 18 de maig del 2012
Poesíada a Vilafranca del Penedès
Benvolguts poetes i poetesses, aquest any realitzarem la segona Poesíada a Vilafranca el dissabte 26 de maig fent un passeig poètic pel Barri Gòtic que començarà a les 19:00 davant del monument de Milà i Fontanals i acabarà al voltant de les 21:00.
Com a novetat ens acompanyaran 5 alumnes de l'escola Sant Ramon de Penyafort que també recitaran els seus versos i hi haurà acompanyament musical amb el "Grup de grallers Els Vinardells".
Us esperem a tots i a totes!!
.jpg)
Com a novetat ens acompanyaran 5 alumnes de l'escola Sant Ramon de Penyafort que també recitaran els seus versos i hi haurà acompanyament musical amb el "Grup de grallers Els Vinardells".
Us esperem a tots i a totes!!
.jpg)
Us deixo la notícia a la Fura sobre la roda de premsa d'avui:
Més notícies,Vilafranca
dissabte, 12 de maig del 2012
Joc de dos
Acabem de publicar un poemari, Joc de dos us en fem cinc cèntims
L'home del sac
Al mig del no res vivia.
Un dia, vaig passar per allí.
.jpg){kind=link}
el salnitre i els crancs de la mar,
els curatalls dels muntanyassos,
l'aigua clara del desembre,
les camallongues de l'estiu,
el llepó —càlid i llefiscós—
de la séquia,
la ferma i tova escalfor de la terra d'arròs
a l'estiu,
els parotets de foc i
les randelles d'herba...
Jo me'n volia anar d'aquell no res.
Vaig mirar dins del sac.
Em quedí.
Ara, i per sempre,
el suc palpitant de la taronja collida de l'arbre,
em fa feliç.
.jpg)
Tactes i contactes
Queta t’espere.
Ones i batecs t’anuncien.
Queda’t, t’espere.
Ens esmunyirem.
dimecres, 9 de maig del 2012
MARE!
MARE...
Engendrar un fill/a
no és ser Mare.
Nou mesos abrigant
el caliu de vida,
bressolant els batecs
del nou ésser.
Sovint ha de lluitar
per ser Dona i ser Mare.
La societat masclista
la condemna, més que
no donar-li una mà.
La religió amb una
túnica d’hipocresia
la repudia per impura...
Ser Mare és un sentiment,
una vocació, entrega.
Sense Tu no hi ha vida.
No hi ha res comparable
a donar vida a la vida.
El dia de la mare, només
és un pètal de la flor de viure,
és el llaurar cada dia
que dóna força als
sembrats de la vida.
L’amor de Mare és únic,
no sé si el més pur,
però sí el que no posa
mai condicions, sempre és amor.
És pluja i és sol,
la lluna i el cel, l’estrella
i el far de la vida.
És qui abraça les llàgrimes,
i fa festa amb els teus somriures,
qui vetlla les teves nits d’insomni,
la que acompanya les teves
primeres passes al camí de la vida.
Mare sempre és poema
de presència i en perdem
la rima amb la seva absència.
Parir no és ser mare,
ser mare és un sentiment
que galopa a la sang,
un instint ancestral
a estimar l’infant.
Qui té mare, gran boca bada.
També és veritat que de
mare, només n’hi ha una...
El dia de..., un número
en vermell al calendari,
un dia no és res..., compta
el viure i l’actitud de cada dia.
En lloc d’educar nenes i nens
hem de formar persones.
Mare ja tinc una edat,
no sé si he estat i sóc
un bon fill, suposo
que deu haver-hi de tot...
T’estimo. Mai no m’he
comportat amb ganes de fer mal.
Mai no s’està preparat
per dir adéu a la Mare.
Després queda el gran buit,
l’ombra de la mare,
la butaca buida i freda.
Però ara és festa de companyia,
flors d’alegria, caliu...
La Mare amb una mirada
entén la seu fill/a,
sap què li passa, pateix.
Per ser Mare no hi ha
manual d’instruccions
ni certificat de garantia,
afortunadament...
Mare perdona’m, no
he acabat el poema
perquè m’he entretingut
al facebook...
T’ESTIMO!
onatge, maig 2012
dimecres, 21 de març del 2012
D’EMPEUS AMB LES MANS OBERTES
per la Violant de Bru,
al seu aniversari
Al extrem del braç hi
ha un camí traçat
tot queda enrere.
A l’altre braç
una mateixa distancia,
desconeguda drecera.
I el camí tant llarg.
I la boca tan seca.
I el desfici del vent que despentina els dies de març.
Arrels, branques i fulles.
La primavera.
una mateixa distancia,
desconeguda drecera.
I el camí tant llarg.
I la boca tan seca.
I el desfici del vent que despentina els dies de març.
Arrels, branques i fulles.
La primavera.
dilluns, 19 de març del 2012
Versos Lliures
Ja podeu veure la programació dels Versos Lliures
i encara queda un dia per a participar-hi com a mecenes
i encara queda un dia per a participar-hi com a mecenes
divendres, 10 de febrer del 2012
Imatges
És ara que m’adono que era feliç d’una forma
imprecisa i difícil de percebre.
Tots els records que queden són amables, fins i tot
aquells que es submergeixen a la malenconia
immensa i obligada dels temps d’adolescent.
Les llargues passejades dels diumenges
amb la ciutat que encara es desvetllava i l’aturada
en un cafè discret sols per escriure
breus traços d’un poema que no havia de veure
segurament la llum, em semblen ara imatges
d’una tendresa franca, indescriptible.
Poema extret del meu llibre Passes discretes per la ciutat endormiscada (Bubok, 2012)
la fotografia és pròpia, feta amb mòbil: Plaça de Sant Felip Neri, a Barcelona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)