Acabem de publicar un poemari, Joc de dos us en fem cinc cèntims
L'home del sac
Al mig del no res vivia.
Un dia, vaig passar per allí.
el salnitre i els crancs de la mar,
els curatalls dels muntanyassos,
l'aigua clara del desembre,
les camallongues de l'estiu,
el llepó —càlid i llefiscós—
de la séquia,
la ferma i tova escalfor de la terra d'arròs
a l'estiu,
els parotets de foc i
les randelles d'herba...
Jo me'n volia anar d'aquell no res.
Vaig mirar dins del sac.
Em quedí.
Ara, i per sempre,
el suc palpitant de la taronja collida de l'arbre,
em fa feliç.
.jpg)
Tactes i contactes
Queta t’espere.
Ones i batecs t’anuncien.
Queda’t, t’espere.
Ens esmunyirem.
.jpg){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada