Joc de dos

Acabem de publicar un poemari, Joc de dos us en fem cinc cèntims

L'home del sac

Al mig del no res vivia.

Un dia, vaig passar per allí. 

L'home tenia un sac.
Al sac vell ho trobí tot:

el salnitre i els crancs de la mar, 

els curatalls dels muntanyassos, 

l'aigua clara del desembre, 

les camallongues de l'estiu, 

el llepó —càlid i llefiscós—

de la séquia, 

la ferma i tova escalfor de la terra d'arròs 

a l'estiu, 

els parotets de foc i 

les randelles d'herba...

Jo me'n volia anar d'aquell no res. 

Vaig mirar dins del sac.

Em quedí.

Ara, i per sempre, 

el suc palpitant de la taronja collida de l'arbre,

em fa feliç.

Tactes i contactes

Queta t’espere.

Ones i batecs t’anuncien.

Queda’t, t’espere.

Ens esmunyirem.