Dona t’estimo!
Enlaira’t
com les flors
que ningú
no trepitgi
la teva mirada
ni violi el teu ser.
S’ha d’obrir
la gàbia del patriarcat
i que voli la llibertat.
No hi ha sexe
fort ni sexe dèbil,
som persones,
la classificació
només és un invent
del masclisme
apoltronat a la
creença de posseir
la única veritat...
A la foguera del
sentit comú,
posem-hi
la brutalitat
l’estupidesa
la violència
la bèstia,
i de cada religió,
la negació
i la parida de por...
Que el capitalisme
no assassini mai
més a cap dona.
Com pot ser que
l’home nascut
de dona segregui
tanta mesquinesa
i tan poc amor?
Que ningú
no sigui més
que ningú,
però sí de tu a tu.
Dones per un dia
o un dia per la
dona, NO!.
Vida a la vida
i vida a la dona
SÍ!
Dona t’estimo.
8 març 2011,
3 comentaris:
Suscric fil per randa el què aquí s'ha mencionat
salut
Gràcies pels detalls i quina penna que se'ns hagi de tenir!
Hola Gregori, hola Cèlia, gràcies per la vostra companyia. M'hauria agradat no tenir els ingredients per escriure aquest poema...
Des del far una abraçada.
onatge
Publica un comentari a l'entrada