dissabte, 15 de juny del 2013
dijous, 30 de maig del 2013
III Poesíada a Vilafranca
Arriba la 3a Poesíada a Vilafranca del Penedès aquest dissabte 1 de juny a les 19:00 davant del monument de Milà i Fontanals!!!
NOTÍCIA A LA FURA
NOTÍCIA AL CARGOL
NOTÍCIA AL 3de8
EIX DIARI
REPORTATGE PENEDÈS TELEVISIÓ
REPORTATGE FOTOGRÀFIC
REPORTATGE FOTOGRÀFIC2
NOTÍCIA A LA FURA
NOTÍCIA AL CARGOL
NOTÍCIA AL 3de8
EIX DIARI
REPORTATGE PENEDÈS TELEVISIÓ
REPORTATGE FOTOGRÀFIC
REPORTATGE FOTOGRÀFIC2
El proper dissabte 1 de juny se celebrarà la III Poesíada a Vilafranca que començarà a les 19h davant el monument a Milà i Fontanals i es realitzarà un recorregut d'onze parades enmig del barri gòtic en el qual participaran un total de vuit poetes majoritàriament locals i d'altres poblacions catalanes.
En concret es tracta de Josep-Ramon Bach, Ricard Mirabete, Joan Porcà, Juan Porteros, Josepa Ribera Vallès, Mercè Solé, Santi Borrell i Violant de Bru amb la participació especial d'alumnes de 3r i 4t d'ESO de l'escola Sant Ramon de Penyafort i dos alumnes de 5è de primària de l'Escola Montagut, Bet Igual i Chadi Saheli.
Durant el recorregutla Banda de l'Escola de Música Municipal Dolors Calvet amenitzarà la vetllada entre els diferents punts que seran el monument a Milà i Fontanals, carrer Consellers, plaça Sant Joan, plaça Santa Maria, plaça Campanar, plaça Constitució, passatge d'Enric Regull, plaça LLuís Via, carrer Graupera, carrer Escudellers i Palau Baltà. Allà mateix es farà una poesia conjunta i improvisada amb la participació de tothom qui ho desitgi.
L'objectiu d'aquest espectacle poètic és portar la poesia al carrer, a la gent, a les famílies i sobretot als infants aportant una nova mirada poètica i defugint l'elitisme a través de la poesia entesa com una eina de comunicació, de reivindicació i de socialització on hi té cabuda tothom. L'acte compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i està organitzat pel Santi Borrell i la Violant de Bru.
dimarts, 29 de maig del 2012
UNA NIT A L'OLIMP
La poesíada ha despertat la poesia reprimida dins d'un cor despert fent que esclatés tota la seva energia continguda dins del seu Olimp personal.
Que en gaudiu plenament! Gràcies JOviAN!
UNA NIT A L' OLIMP
La nit es movia amb ritme i frenesí.
La música sonava, estrident o melodiosa.
Cares per a tots els gustos.
Moviments continus, anades i vingudes.
Primers contactes, nerviosos, distants, tensos…
La nit avançava i el local sobreeixint.
De cop i volta, ella era allà, com una deessa.
Mirta, una brillant deessa grega.
Les nostres mirades es van trobar i el magnetisme es va encendre
Sense preàmbuls, com si fóssim vells coneguts,
ens submergirem en un núvol i ens aïllarem de l'entorn.
Ja no varem trobar cap raó per parar:
Érem una espiral llançada al cel
empesos per la música i el frec corporal.
El cos i l'esperit s'expandien incontrolables.
La temperatura pujava i el cor a punt d'esclatar.
L'afinitat ens embolcallava
Tot s’anava tornant màgic i arrabassador…
Era un somni viscut despert.
Una experiència autèntica, magnífica, plena de vida i energia.
Reconèixer el vertigen, la sorpresa, la meravella que m'amarava
em feia cada cop més transparent, més lleuger, més feliç…
No sabíem com finalitzar l’èxtasi.
Ens vam anar quedant sols. La sala es va buidar.
Nosaltres però, seguíem allà, l'un junt a l'altre, el temps aturat.
Agafada la seva ma, acaronant com de passada el seu rostre,
apartant suament el seu cabell de la cara,
no trobàvem cap motiu per a moure’ns del lloc.
Una estona encara assaborint la calidesa de la nit.
I… es va acabar.
Astorats per l’experiència viscuda, ens acomiadarem.
Cadascú pel seu cantó, les galtes enceses i el cor bategant.
Sense telèfons, sense adreces de contacte,
preservant la màgia de la trobada,
deixant la porta oberta a que la vida seguís el seu camí,
el seu generós i extraordinari fluir.
Gracies a la vida per la seva abundància i el seu devessall.
Per la seva magnificència i la seva senzillesa.
Per la seva fondària i la seva lleugeresa.
Per la seva energia i la seva suavitat.
Gracies per tots els seus dons.
Per totes les seves oportunitats.
Què clar vaig veure que només existeix el "moment", l'aquí i l'ara!
Què bonic que pot resultar l'imprevist!
Agraït pel goig de viure l’experiència extraordinària que és la vida!
Que en gaudiu plenament! Gràcies JOviAN!
UNA NIT A L' OLIMP
La nit es movia amb ritme i frenesí.
La música sonava, estrident o melodiosa.
Cares per a tots els gustos.
Moviments continus, anades i vingudes.
Primers contactes, nerviosos, distants, tensos…
La nit avançava i el local sobreeixint.
De cop i volta, ella era allà, com una deessa.
Mirta, una brillant deessa grega.
Les nostres mirades es van trobar i el magnetisme es va encendre
Sense preàmbuls, com si fóssim vells coneguts,
ens submergirem en un núvol i ens aïllarem de l'entorn.
Ja no varem trobar cap raó per parar:
Érem una espiral llançada al cel
empesos per la música i el frec corporal.
El cos i l'esperit s'expandien incontrolables.
La temperatura pujava i el cor a punt d'esclatar.
L'afinitat ens embolcallava
Tot s’anava tornant màgic i arrabassador…
Era un somni viscut despert.
Una experiència autèntica, magnífica, plena de vida i energia.
Reconèixer el vertigen, la sorpresa, la meravella que m'amarava
em feia cada cop més transparent, més lleuger, més feliç…
No sabíem com finalitzar l’èxtasi.
Ens vam anar quedant sols. La sala es va buidar.
Nosaltres però, seguíem allà, l'un junt a l'altre, el temps aturat.
Agafada la seva ma, acaronant com de passada el seu rostre,
apartant suament el seu cabell de la cara,
no trobàvem cap motiu per a moure’ns del lloc.
Una estona encara assaborint la calidesa de la nit.
I… es va acabar.
Astorats per l’experiència viscuda, ens acomiadarem.
Cadascú pel seu cantó, les galtes enceses i el cor bategant.
Sense telèfons, sense adreces de contacte,
preservant la màgia de la trobada,
deixant la porta oberta a que la vida seguís el seu camí,
el seu generós i extraordinari fluir.
Gracies a la vida per la seva abundància i el seu devessall.
Per la seva magnificència i la seva senzillesa.
Per la seva fondària i la seva lleugeresa.
Per la seva energia i la seva suavitat.
Gracies per tots els seus dons.
Per totes les seves oportunitats.
Per la seva llum i per la seva màgia.
Per la seva existència efímera i per la seva eternitat.
Què clar vaig veure que només existeix el "moment", l'aquí i l'ara!
Quina veritat allò de no aferrar-se, només gaudir i deixar anar!
Agraït pel goig de viure l’experiència extraordinària que és la vida!
Jovian Alanda
diumenge, 27 de maig del 2012
LA II POESÍADA VILAFRANQUINA
Ahir vam viure una jornada poètica als carrers de Vilafranca on la poesia va ser la protagonista inexcusable que va amanir una tarda solellada i multitudinària amb l'acompanyament de luxe dels Vinardells que ens oferiren un to festiu i engrescador a tots els participants i visitants.
Agrair a tots els poetes que van recitar, als alumnes de Sant Ramon que malgrat el petit malentès van poder llegir finalment poemes del Santi i la Laura, agrair a tota la gent que ens va acompanyar durant el trajecte, als mitjans de comunicació per fer-ne ressò, a l'Ajuntament de Vilafranca per la seva col·laboració i presència, als excel·lents grallers Vinardells i a l'acompanyament inesperant del repic de les campanes, els aplaudiments d'un gos, a la rauxa del casament davant l'Ajuntament, i un llarg etcètera de sons improvisats que van fer de la poesia una activitat qüotidiana i natural com la vida mateixa.
MOLTES GRÀCIES PER TOT!!!
ENS VEIEM A LA PROPERA POESÍADA!!
REPORTATGE FOTOGRÀFIC
Agrair a tots els poetes que van recitar, als alumnes de Sant Ramon que malgrat el petit malentès van poder llegir finalment poemes del Santi i la Laura, agrair a tota la gent que ens va acompanyar durant el trajecte, als mitjans de comunicació per fer-ne ressò, a l'Ajuntament de Vilafranca per la seva col·laboració i presència, als excel·lents grallers Vinardells i a l'acompanyament inesperant del repic de les campanes, els aplaudiments d'un gos, a la rauxa del casament davant l'Ajuntament, i un llarg etcètera de sons improvisats que van fer de la poesia una activitat qüotidiana i natural com la vida mateixa.
MOLTES GRÀCIES PER TOT!!!
ENS VEIEM A LA PROPERA POESÍADA!!
REPORTATGE FOTOGRÀFIC
divendres, 18 de maig del 2012
Poesíada a Vilafranca del Penedès
Benvolguts poetes i poetesses, aquest any realitzarem la segona Poesíada a Vilafranca el dissabte 26 de maig fent un passeig poètic pel Barri Gòtic que començarà a les 19:00 davant del monument de Milà i Fontanals i acabarà al voltant de les 21:00.
Com a novetat ens acompanyaran 5 alumnes de l'escola Sant Ramon de Penyafort que també recitaran els seus versos i hi haurà acompanyament musical amb el "Grup de grallers Els Vinardells".
Us esperem a tots i a totes!!
.jpg)
Com a novetat ens acompanyaran 5 alumnes de l'escola Sant Ramon de Penyafort que també recitaran els seus versos i hi haurà acompanyament musical amb el "Grup de grallers Els Vinardells".
Us esperem a tots i a totes!!
.jpg)
Us deixo la notícia a la Fura sobre la roda de premsa d'avui:
Més notícies,Vilafranca
dissabte, 12 de maig del 2012
Joc de dos
Acabem de publicar un poemari, Joc de dos us en fem cinc cèntims
L'home del sac
Al mig del no res vivia.
Un dia, vaig passar per allí.
.jpg){kind=link}
el salnitre i els crancs de la mar,
els curatalls dels muntanyassos,
l'aigua clara del desembre,
les camallongues de l'estiu,
el llepó —càlid i llefiscós—
de la séquia,
la ferma i tova escalfor de la terra d'arròs
a l'estiu,
els parotets de foc i
les randelles d'herba...
Jo me'n volia anar d'aquell no res.
Vaig mirar dins del sac.
Em quedí.
Ara, i per sempre,
el suc palpitant de la taronja collida de l'arbre,
em fa feliç.
.jpg)
Tactes i contactes
Queta t’espere.
Ones i batecs t’anuncien.
Queda’t, t’espere.
Ens esmunyirem.
dimecres, 9 de maig del 2012
MARE!
MARE...
Engendrar un fill/a
no és ser Mare.
Nou mesos abrigant
el caliu de vida,
bressolant els batecs
del nou ésser.
Sovint ha de lluitar
per ser Dona i ser Mare.
La societat masclista
la condemna, més que
no donar-li una mà.
La religió amb una
túnica d’hipocresia
la repudia per impura...
Ser Mare és un sentiment,
una vocació, entrega.
Sense Tu no hi ha vida.
No hi ha res comparable
a donar vida a la vida.
El dia de la mare, només
és un pètal de la flor de viure,
és el llaurar cada dia
que dóna força als
sembrats de la vida.
L’amor de Mare és únic,
no sé si el més pur,
però sí el que no posa
mai condicions, sempre és amor.
És pluja i és sol,
la lluna i el cel, l’estrella
i el far de la vida.
És qui abraça les llàgrimes,
i fa festa amb els teus somriures,
qui vetlla les teves nits d’insomni,
la que acompanya les teves
primeres passes al camí de la vida.
Mare sempre és poema
de presència i en perdem
la rima amb la seva absència.
Parir no és ser mare,
ser mare és un sentiment
que galopa a la sang,
un instint ancestral
a estimar l’infant.
Qui té mare, gran boca bada.
També és veritat que de
mare, només n’hi ha una...
El dia de..., un número
en vermell al calendari,
un dia no és res..., compta
el viure i l’actitud de cada dia.
En lloc d’educar nenes i nens
hem de formar persones.
Mare ja tinc una edat,
no sé si he estat i sóc
un bon fill, suposo
que deu haver-hi de tot...
T’estimo. Mai no m’he
comportat amb ganes de fer mal.
Mai no s’està preparat
per dir adéu a la Mare.
Després queda el gran buit,
l’ombra de la mare,
la butaca buida i freda.
Però ara és festa de companyia,
flors d’alegria, caliu...
La Mare amb una mirada
entén la seu fill/a,
sap què li passa, pateix.
Per ser Mare no hi ha
manual d’instruccions
ni certificat de garantia,
afortunadament...
Mare perdona’m, no
he acabat el poema
perquè m’he entretingut
al facebook...
T’ESTIMO!
onatge, maig 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)