Llegint el llibre, Morbo de la Roser Amills,
me sentit
per camins de vida
humits de passió,
per paisatges
de tendresa...
onatge
Donat que no m’interessa el morbo polític, ni el morbo de les estadístiques..., ni el religiós. Aquest Morbo és net, clar, profund... No té efectes secundaris, però sí de primaris...
Fragment del poema Pecadores.
Unes dècades enrere jo no existia
i en altres tantes ja no existiré
i així i tot, per si de cas, la mare m’ha explicat
que quan vaig néixer el Codi Penal prohibia
escriure i llegir sexe,
tenir sexe,
pensar sexe,
voler ser més i més sexe.
Roser Amills Bibiloni
onatge
1 comentari:
No conec ( fins ara )a la Roser Amills, però em penso que hi posaré remei ben aviat
salut i peles
Publica un comentari a l'entrada