dimecres, 21 de març del 2012

D’EMPEUS AMB LES MANS OBERTES

per la Violant de Bru,
al seu aniversari
Al extrem del braç hi ha un camí traçat
tot queda enrere.
A l’altre braç
una mateixa distancia,
desconeguda drecera.

I el camí tant llarg.
I la boca tan seca.

I el desfici del vent que despentina els dies de març.

Arrels, branques i fulles.
La primavera.

dilluns, 19 de març del 2012

Versos Lliures

Ja podeu veure la programació dels Versos Lliures

i encara queda un dia per a participar-hi com a mecenes

divendres, 10 de febrer del 2012

Imatges



És ara que m’adono que era feliç d’una forma
imprecisa i difícil de percebre.
Tots els records que queden són amables, fins i tot
aquells que es submergeixen a la malenconia
immensa i obligada dels temps d’adolescent.
Les llargues passejades dels diumenges
amb la ciutat que encara es desvetllava i l’aturada
en un cafè discret sols per escriure
breus traços d’un poema que no havia de veure
segurament la llum, em semblen ara imatges
d’una tendresa franca, indescriptible.

Poema extret del meu llibre  Passes discretes per la ciutat endormiscada (Bubok, 2012)
la fotografia és pròpia, feta amb mòbil: Plaça de Sant Felip Neri, a Barcelona

dijous, 19 de gener del 2012

Amant antiga

Amant antiga dels rems,
espera amb ànsia el seu despertar,
el batec suau mentre avança,
la decidida fermesa.
Amant antiga dels rems.
La barca.
L'aigua.

Jesús M. Tibau

diumenge, 15 de gener del 2012

Esquitxes l'aigua

Esquitxes l'aigua abans d'anar-te'n a dormir,
sol de tots els dies.
Si demà em despertes amb un somriure
se'm contagiarà la teva llum.

Jesús M. Tibau
.
Inspirat en una foto penjada al facebook de Maria José Valldepérez.

dijous, 1 de desembre del 2011

dijous, 24 de novembre del 2011

No...

































Tot i que no sóc partidari de les coses i les actituds per un dia, sinó en la pedagogia i el respecte del dia a dia. Un intent de poema en contra de la violència de gènere.
No, no a tenir
por a la por.
Els cops i les hematomes
no són una mostra d’amor.
Torturar i esclavitzar
no és estimar.
No t’abracis al
teu mal tractador...
La violència no ha
de ser el coixí
dels teus somnis...
L’agressió no és
mai una carícia.
No et faci por
parlar, denunciar,
has de ser lliure,
no et sotmetis
a cap tirà.
No has de ser
pa de tortura...
No a cap violència,
totes són presó!
Estimar no
té sinònim.
Torturar tampoc.
Ningú no ha d’esberlar
la teva sensibilitat,
ni la teva tendresa...
No callis, VIU!