dijous, 1 de desembre del 2011

dijous, 24 de novembre del 2011

No...

































Tot i que no sóc partidari de les coses i les actituds per un dia, sinó en la pedagogia i el respecte del dia a dia. Un intent de poema en contra de la violència de gènere.
No, no a tenir
por a la por.
Els cops i les hematomes
no són una mostra d’amor.
Torturar i esclavitzar
no és estimar.
No t’abracis al
teu mal tractador...
La violència no ha
de ser el coixí
dels teus somnis...
L’agressió no és
mai una carícia.
No et faci por
parlar, denunciar,
has de ser lliure,
no et sotmetis
a cap tirà.
No has de ser
pa de tortura...
No a cap violència,
totes són presó!
Estimar no
té sinònim.
Torturar tampoc.
Ningú no ha d’esberlar
la teva sensibilitat,
ni la teva tendresa...
No callis, VIU!
 
 

dijous, 10 de novembre del 2011

Montserrat Roig



















Nascuda dona, forjada persona... Em vas sembrar el teu somriure a la terra de l’ànima... Una dona no mor mai, sempre és mare de vida i de sentiments... Lluitadora entre lluitadores, nascuda a la terra de la lluita... Des del far una abraçada amb bona mar...

onatge

dijous, 29 de setembre del 2011

dissabte, 10 de setembre del 2011

dimarts, 6 de setembre del 2011

Ara i sempre!!! 2






















Cornuts i pagar 

el beure NO!!!
onatge


diumenge, 4 de setembre del 2011

L'amant de tota la vida.




















Estellés
per SEMPRE!
 
Sabia que vindries, que ja era 
l'hora de parar taula dignament, 
d'obrir la porta i enramar el vent 
amb les paraules de la primavera. 
Amor i més amor d'aquell que espera, 
amor i més amor d'aquell que sent 
la Pentecosta de l'amor, l'advent, 
i en el vent el gran crit de la bandera. 
Tenia a punt, amor, totes les coses 
perquè sabia que vindries, ara, 
amb un escàndol de sonets i roses. 
Amor i més amor i més encara, 
i avemaries i vitralls i aloses, 
i tots els blats novells de la tarara. 
Amor i amor quan plou i quan fa sol, 
amor quan és de dia o és de nit, 
i a la taula i al llit, al primer crit, 
i l'oli socarrant-se en el cresol. 
L'amor, que és una pena i un consol, 
un desembre plujós i abril florit, 
atrevit, enardit i decidit, 
que tot ho té i ho dóna i tot ho vol. 
Plou i plou en finíssimes agulles, 
plou i plou en la brossa, en el terrat, 
plou i plou en la roba i en les fulles... 
D'amor de cap a peus vinc amarat, 
d'amor i de furor quan et despulles 
vora el llit on t'espere despullat.
Vicent Andrés Estellés