Sensacions de la I Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar

Dissabte 20 de març, vaig participar a la I Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar que ha organitzat l'amic de lletres Tomàs Camacho.

Surto de Tortosa a les 09.30, enmig d'una melancòlica boira que no m'abandonarà fins a Alcanar, ni en tot el dia. A la ràdio donen la notícia que han confós uns bombers catalans amb uns terroristes bascos; sensacional, tota una metàfora de la nostra situació nacional. Em passo la sortida a Alcanar, en part a causa de la mala senyalització per les obres, i entro per uns instants al País Valencià. Només passar la ratlla imaginària i fictícia de la frontera, la carretera es torna d'un color rogenc (a causa de les obres, suposo, o és que volen remarcar de forma ben visible i traumàtica la divisió).

Em cargolo pels carrers antics del poble. Aparco. Camí de la flamant Biblioteca Trinitari Fabregat, on tindrà lloc l'acte, faig alguna foto que em servirà d'inspiració.

A la Biblioteca s'inicia el ritual: encaixades de mans, petons, refermar velles amistats de lletres, iniciar-ne de noves. M'agraden els rituals d'aquesta mena.

La Mostra ha estat tot un èxit, cal felicitar el Tomàs i a tota l'organització. Més de quaranta participacions, i llegirem els poemes avui a Alcanar, per aquest ordre: Jesús M. Tibau, Josep Igual, José Ángel Hernández Sánchez, Cèlia Marcos, Joan Guasch, Emigdi Subirats, Manuel Méndez, Maria-Josep Margalef, Glòria Fandos, Manuel Rivera Moral, Magda Guillén, Ramón García Mateos, Jordi Pijoan López, Alfredo Gavin Agustí, Ángel Granja Rodríguez i Tomàs Camacho Molina, a més d’un vídeo muntatge de les persones amb discapacitats del Centre Ocupacional i Llar Alcanar amb el suport de persones sense discapacitat reconeguda.

Trobareu més informació al blog de la Mostra, i en aquest enllaç podeu escoltar el poema que vaig escriure especialment per a l'ocasió. I més fotos a la següent galeria d'imatges.

Sóc el primer en llegir i em permeto un toc d'humor: per "error", recito la llista del súper que he de comprar a la tarda.

Dinar de germanor, molt bo, per cert, sobretot la paella.

Després, cansat dels tres dies d'actes que acumulo, renuncio a la vista guiada pel poble i me'n torno cap a Tortosa (abans he de passar pel súper). Pel camí deixo el Josep Igual i senyora, i a la Maria-Josep Margalef, a la Ràpita i Amposta respectivament.

La millor poesia de la jornada? Sense dubte, les mostres de tendresa que he vist d'un dels poetes amb son fill.

I com sol ser habitual en aquests casos, m'he desvirtualitzat amb una amiga blocaire.

Jesús M. Tibau