Dona t’estimo!
Enlaira’t
com les flors
que ningú
no trepitgi
la teva mirada
ni violi el teu ser.
S’ha d’obrir
la gàbia del patriarcat
i que voli la llibertat.
No hi ha sexe
fort ni sexe dèbil,
som persones,
la classificació
només és un invent
del masclisme
apoltronat a la
creença de posseir
la única veritat...
A la foguera del
sentit comú,
posem-hi
la brutalitat
l’estupidesa
la violència
la bèstia,
i de cada religió,
la negació
i la parida de por...
Que el capitalisme
no assassini mai
més a cap dona.
Com pot ser que
l’home nascut
de dona segregui
tanta mesquinesa
i tan poc amor?
Que ningú
no sigui més
que ningú,
però sí de tu a tu.
Dones per un dia
o un dia per la
dona, NO!.
Vida a la vida
i vida a la dona
SÍ!
Dona t’estimo.
8 març 2011,
