dimarts, 8 de març del 2011

Dona t'estimo!













Dona t’estimo!

Enlaira’t

com les flors

que ningú

no trepitgi

la teva mirada

ni violi el teu ser.

S’ha d’obrir

la gàbia del patriarcat

i que voli la llibertat.

No hi ha sexe

fort ni sexe dèbil,

som persones,

la classificació

només és un invent

del masclisme

apoltronat a la

creença de posseir

la única veritat...

A la foguera del

sentit comú,

posem-hi

la brutalitat

l’estupidesa

la violència

la bèstia,

i de cada religió,

la negació

i la parida de por...

Que el capitalisme

no assassini mai

més a cap dona.

Com pot ser que

l’home nascut

de dona segregui

tanta mesquinesa

i tan poc amor?

Que ningú

no sigui més

que ningú,

però sí de tu a tu.

Dones per un dia

o un dia per la


dona, NO!.

Vida a la vida

i vida a la dona


!

Dona t’estimo.


onatge,

8 març 2011,

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Suscric fil per randa el què aquí s'ha mencionat

salut

Cèlia ha dit...

Gràcies pels detalls i quina penna que se'ns hagi de tenir!

onatge ha dit...

Hola Gregori, hola Cèlia, gràcies per la vostra companyia. M'hauria agradat no tenir els ingredients per escriure aquest poema...

Des del far una abraçada.
onatge