dimarts, 29 de maig de 2012

UNA NIT A L'OLIMP

La poesíada ha despertat la poesia reprimida dins d'un cor despert fent que esclatés tota la seva energia continguda dins del seu Olimp personal.
Que en gaudiu plenament! Gràcies JOviAN!

UNA NIT A L' OLIMP




La nit es movia amb ritme i frenesí.

La música sonava, estrident o melodiosa.

Cares per a tots els gustos.

Moviments continus, anades i vingudes.



Primers contactes, nerviosos, distants, tensos…

La nit avançava i el local sobreeixint.

De cop i volta, ella era allà, com una deessa.

Mirta, una brillant deessa grega.



Les nostres mirades es van trobar i el magnetisme es va encendre

Sense preàmbuls, com si fóssim vells coneguts,

ens submergirem en un núvol i ens aïllarem de l'entorn.

Ja no varem trobar cap raó per parar:



Érem una espiral llançada al cel

empesos per la música i el frec corporal.

El cos i l'esperit s'expandien incontrolables.

La temperatura pujava i el cor a punt d'esclatar.



L'afinitat ens embolcallava

Tot s’anava tornant màgic i arrabassador…

Era un somni viscut despert.

Una experiència autèntica, magnífica, plena de vida i energia.



Reconèixer el vertigen, la sorpresa, la meravella que m'amarava

em feia cada cop més transparent, més lleuger, més feliç…

No sabíem com finalitzar l’èxtasi.

Ens vam anar quedant sols. La sala es va buidar.



Nosaltres però, seguíem allà, l'un junt a l'altre, el temps aturat.

Agafada la seva ma, acaronant com de passada el seu rostre,

apartant suament el seu cabell de la cara,

no trobàvem cap motiu per a moure’ns del lloc.



Una estona encara assaborint la calidesa de la nit.

I… es va acabar.

Astorats per l’experiència viscuda, ens acomiadarem.

Cadascú pel seu cantó, les galtes enceses i el cor bategant.



Sense telèfons, sense adreces de contacte,

preservant la màgia de la trobada,

deixant la porta oberta a que la vida seguís el seu camí,

el seu generós i extraordinari fluir.



Gracies a la vida per la seva abundància i el seu devessall.

Per la seva magnificència i la seva senzillesa.

Per la seva fondària i la seva lleugeresa.

Per la seva energia i la seva suavitat.



Gracies per tots els seus dons.

Per totes les seves oportunitats.

Per la seva llum i per la seva màgia.

Per la seva existència efímera i per la seva eternitat.



Què clar vaig veure que només existeix el "moment", l'aquí i l'ara!

Què bonic que pot resultar l'imprevist!

Quina veritat allò de no aferrar-se, només gaudir i deixar anar!

Agraït pel goig de viure l’experiència extraordinària que és la vida!



Jovian Alanda

1 comentari:

Mi web ha dit...

Un poema ple de sentiments... realment molt maco, felicitats! m'ha encantat!