per la Violant de Bru,
al seu aniversari
Al extrem del braç hi
ha un camí traçat
tot queda enrere.
A l’altre braç
una mateixa distancia,
desconeguda drecera.
I el camí tant llarg.
I la boca tan seca.
I el desfici del vent que despentina els dies de març.
Arrels, branques i fulles.
La primavera.
una mateixa distancia,
desconeguda drecera.
I el camí tant llarg.
I la boca tan seca.
I el desfici del vent que despentina els dies de març.
Arrels, branques i fulles.
La primavera.
2 comentaris:
Caram!! Ara que demà farà un mes i me n'adono de la teva felicitació.
Moltes gràcies Montse!!!
Un petó ben gran!!
Gràcies a tu, Violant! No pateixis, no hem de ser-hi sempre, faltaria mes! amb la de coses que fas tan boniques e interessants. Els medis ens serveixen, no som nosaltres al servei del medis.
Una forta abraçaca i felicitats també pel cartell de la Poesíada 2012.
Montse.
Publica un comentari a l'entrada