divendres, 10 de febrer del 2012

Imatges



És ara que m’adono que era feliç d’una forma
imprecisa i difícil de percebre.
Tots els records que queden són amables, fins i tot
aquells que es submergeixen a la malenconia
immensa i obligada dels temps d’adolescent.
Les llargues passejades dels diumenges
amb la ciutat que encara es desvetllava i l’aturada
en un cafè discret sols per escriure
breus traços d’un poema que no havia de veure
segurament la llum, em semblen ara imatges
d’una tendresa franca, indescriptible.

Poema extret del meu llibre  Passes discretes per la ciutat endormiscada (Bubok, 2012)
la fotografia és pròpia, feta amb mòbil: Plaça de Sant Felip Neri, a Barcelona

1 comentari:

Rafel ha dit...

Les passejades per Barcelona d'adolescent queden recollides en aquestes línies. Són un record inesborrable que porten a la tendresa.