divendres, 22 d’abril del 2011

Acarona-la...















Acarona-la...

Una rosa amb pètals

de silenci espines de

dolça ferida, al cor

batecs de tendresa.

Que et sigui viatge

al mar dels records,

el fruit de la il·lusió.

La rosa és miratge i destí.

A temps de nit et serà

la lluna, amb el caliu

del sol, el fruit madur...

Només viurà si tu

vols que visqui.

En la pluja de la solitud,

et serà la companyia.

En els moments de dubte,

la rosa t’ajudarà a

desfilar l’interrogant.

Calmarà la set dels

teus llavis...

Et serà la paraula

en el gran silenci.

Aquesta rosa

només té espines d’amor,

llàgrimes d’alegria

i el plor de viure.

Desitjo que no

et sigui ni temps

ni eternitat, només

l’alenada de l’ara...

Acarona-la al teu pit,

viurà amb tu, recorda-la

com un crit de vida,

potser mal accentuat,

ja saps que sóc jo només.

Segurament que no és la

rosa més bonica de totes

les que es fan i es desfan,

però l’he fet viure per tu...

No et deixis convèncer pel drac.

Ja saps que sempre va disfressat.

Que no t’espanti la seva foguera,

només és un foc sense flama.

La meva rosa per tu...

onatge

Sant Jordi 2011

2 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Feliç dia de Sant Jordi.
Salut i Terra

onatge ha dit...

Francesc Salut i força al canut!

No sabia que hi hagués una rosa que es diu Viagra...
Vés quines coses.

Des del far bon dia.
onatge