divendres, 23 d’abril de 2010

Jordi sant...


Sant Jordi

no va matar el drac,

encara treu foc,

està en nòmina...,

viatja en cotxe oficial,

té xofer i una secretària.

Parla molt i no diu res.

La seva flamarada

no la controla ningú.

Es fa dir: Senyor Drac.

Baveja estupidesa,

però tothom li fa

la gara-gara.

Treu foc pels queixals

i té molt mala flama.

Quina llàstima

que sant Jordi

no hagués mort el drac,

ara no estaríem

tan cremats...

Sempre mira

amb un somriure

estúpid, no té

cap cantó bo.

De drac i de senyor

se n’ha de venir

de mena, també

pots esdevenir

drac per oposicions

a dit...

Els dracs s’han

anat reproduint

per votacions

populars i democràtiques...

El drac

encara es viu.

Viu dins

de cadascú

que el deixa viure.

El drac treu

flames de masclisme.

Una gran part

de la societat

l’engreixa i l’aplaudeix,

i ell s’infla s’infla

fins que es podreix...

Però tot i així

sempre es reprodueix...

El drac només

és un covard

amb afany de poder

i més poder,

sempre hi ha

algú que el cobreix...

Avui el drac potser

et regalarà una rosa,

però amb espines de foc

amb pètals sense amor...

Però la meva rosa

duu pètals de profunditat

espines d’home,

rosada d’amor,

i la tendresa

de qui estima.

Diada de sant Jordi 2010

onatge

onatges.blogspot.com