Sant Jordi
no va matar el drac,
encara treu foc,
està en nòmina...,
viatja en cotxe oficial,
té xofer i una secretària.
Parla molt i no diu res.
La seva flamarada
no la controla ningú.
Es fa dir: Senyor Drac.
Baveja estupidesa,
però tothom li fa
la gara-gara.
Treu foc pels queixals
i té molt mala flama.
Quina llàstima
que sant Jordi
no hagués mort el drac,
ara no estaríem
tan cremats...
Sempre mira
amb un somriure
estúpid, no té
cap cantó bo.
De drac i de senyor
se n’ha de venir
de mena, també
pots esdevenir
drac per oposicions
a dit...
Els dracs s’han
anat reproduint
per votacions
populars i democràtiques...
El drac
encara es viu.
Viu dins
de cadascú
que el deixa viure.
El drac treu
flames de masclisme.
Una gran part
de la societat
l’engreixa i l’aplaudeix,
i ell s’infla s’infla
fins que es podreix...
Però tot i així
sempre es reprodueix...
El drac només
és un covard
amb afany de poder
i més poder,
sempre hi ha
algú que el cobreix...
Avui el drac potser
et regalarà una rosa,
però amb espines de foc
amb pètals sense amor...
Però la meva rosa
duu pètals de profunditat
espines d’home,
rosada d’amor,
i la tendresa
de qui estima.
Diada de sant Jordi 2010
onatge
onatges.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada